Catània, l’explosió de l’Etna i Taormina

catania-taormina-6

23 de novembre de 2013

Aquell dissabte ens vam despertar als peus de l’Etna sota un sol radiant i amb la intenció de pujar amb el funicular fins 3.000 metres per veure les fumaroles del volcà. Ara bé, mentre esmorzàvem al B&B Soto Il Vulcano, la seva propietària va trucar a la centraleta per acabar de confirmar el que ens acabava de dir: fa massa vent i el funicular està aturat. Així doncs, res de volcà i a esperar fins l’endemà.

De fet, preveient que podia passar alguna cosa similar ja vam decidir quedar-nos dues nits a la zona per tenir més oportunitats. A banda, per si el vent no fos suficient també ens van comunicar que durant la nit hi havia hagut algunes explosions i que per precaució no deixaven pujar a la zona.

Així doncs, no ens va quedar altre remei que canviar de plans i vam decidir anar fins a Catània, a poc més de 15 minuts en cotxe de la casa on ens allotjàvem. Durant el recorregut no vam perdre de vista el volcà perquè s’hi estaven repetint algunes explosions (impossible d’escoltar des de la base) i deixava anar una miqueta de fum. Jo ja estava més que emocionada amb aquell filet de fum volcànic!

Però l’emoció va durar poc. Entrar a Catània amb cotxe és un caos! L’infern! Vam seguir el GPS fins al centre, després de superar diversos embussos, i a partir d’allí vam intentar trobar un lloc per aparcar. Vam acabar perduts enmig d’un mercat ambulant i dins d’una zona de vianants! No us podeu arribar a imaginar els nervis i la suada que vam passar, però quan començàvem a sortir del caos i ens dirigíem ja cap a un aparcament de pagament (va ser impossible trobar una zona gratuïta) se’m va acudir tornar a mirar cap a l’Etna, que feia estona que havia oblidat intentant sortir de l’embús. I… BOOM!

catania-taormina-1 catania-taormina-2

Mentre fèiem tombs amb el cotxe havia esclatat! I ara ja no era un filet de fum, era una columna enorme i una pluja de cendra que anava cap al nord! Crec que l’Àlex difícilment oblidarà l’ensurt que li va provocar el crit d’emoció que vaig fer dins el cotxe en veure aquell espectacle… Reconec que a partir d’aquí em vaig despreocupar una mica del tema aparcament i vaig decidir que la meva càmera i jo no tornaríem a perdre de vista aquella muntanya.

catania-taormina-3

Un cop aparcats l’espectacle volcànic va seguir durant una bona estona. De fet, vam estar caminant pel centre voltejant constantment la mirada per si la cosa anava a més. En cap cas per por. Els sicilians estaven tranquil·líssims, així que l’únic que havíem de fer era gravar aquella imatge a la nostra memòria. I de cop i volta tot va tornar a la normalitat. De la mateixa manera que va aparèixer la columna de fum, provocada per una explosió a dins d’un dels cràters, va desaparèixer.

Així doncs, a partir d’aquí tota la nostra atenció se la va emportar Catània, la segona ciutat més gran de Sicília. El centre neuràlgic és la Piazza del Duomo, declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. Al mig hi ha la Fontana dell’Elefante i davant seu la Catedral de Santa Àgueda. A banda, des d’aquesta mateixa plaça hi surten un munt de carrers on s’hi ubica La Pescheria (el mercat del peix), on es ven tot tipus de peix fresc, fins i tot, per menjar allí mateix. És altament recomanable anar-hi al matí i un espectacle per tots els sentits. A més, a mesura que t’hi vas endinsant acabes enmig del mercat de fruites i verdures, conegut com La Fiera, d’on és impossible sortir sense haver comprat res. Nosaltres vam picar amb un bon tros de parmesà i uns quants festucs.

catania-taormina-4 catania-taormina-7 catania-taormina-8 catania-taormina-9

Un cop recorreguts tots els carrerons del centre, tenint en compte el que ens havia costat entrar a la ciutat, vam decidir anar a buscar el cotxe per marxar cap a Taormina a dinar. La distància entre les dues ciutats és de poc més de 50 quilòmetres, però vam estar gairebé dues hores per arribar-hi. Una per sortir de Palerm i una mes per l’autopista. El meravellós espectacle de l’Etna havia deixat anar una pluja de cendra que havia cobert tot al seu pas al nord de l’illa i per l’autopista només es podia circular per un carril i a una velocitat moderada per no patinar.

catania-taormina-10

De fet, l’estampa que ens vam trobar en arribar a Taormina era increïble. Un malson pels seus habitants, però al·lucinant per nosaltres. Tota la ciutat estava sota una capa de cendres negres. Resultat? Escombres, màquines excavadores i bosses de brossa enormes per intentar tornar el més ràpid possible a la normalitat.

catania-taormina-11 catania-taormina-12

Aparcar a Taormina és molt complicat, sobretot durant els mesos d’estiu o en temporada alta. És per això que hi ha la possibilitat de deixar el cotxe al nord del centre urbà, a l’aparcament Lumbi, des d’on surt un autobús que va cap al centre. Si no, una altra opció per arribar al centre, és deixar el cotxe a l’aparcament del funicular i fer-lo servir per pujar fins a dalt de la muntanya. Al novembre nosaltres no vam tenir gaire problemes, tot i que vam haver d’acabar pagant (5€ per tres hores) per aparcar.

Després de dinar per 29 euros un antipasto i dos copiosos plats de pasta a la Trattoria Rosticepi (Via S. Pancrazio,18) ens vam dirigir cap a la principal atracció del municipi: el Teatre Grec. L’entrada val 8 euros, però asseure’s en aquella graderia amb vistes al Mediterrani i a l’Etna no té preu. És un dels teatres antics més bonics que recordo. Suposo que l’emplaçament hi fa moltíssim, però l’espai està molt ben conservat i us asseguro que és fàcil perdre-hi la noció del temps.

catania-taormina-13 catania-taormina-15 catania-taormina-16

Després de fer desenes de fotos i de comprovar la textura de la cendra volcànica que xafàvem (és curiós com no embruta gens), ens vam passejar pel Corso Umberto I i els seus carrerons, una zona que durant l’estiu acostuma a ser el destí de bona part de la jet set italiana. Aquell dia era un anar i venir d’escombres. A més, tot i ser finals de novembre no vam voler deixar passar l’oportunitat de menjar-nos un bon gelato.

catania-taormina-17 catania-taormina-18

Un bon tram de tornada per l’autopista va tornar a ser a 50 quilòmetres per hora i entremig de muntanyes de cendra. Ara bé, quan estàvem a mig camí vaig veure un fil de lava que descendia des d’un dels cràters de l’Etna (segon crit d’emoció del dia i segon ensurt per l’Àlex que tornava a estar concentrat en la carretera…). Això va ser el que ens va fer desviar una mica de la ruta i intentar apropar-nos a altres pobles de la base del volcà per veure els reguerons de magma des de més a prop, però quan hi vam arribar els núvols havien cobert el cim i ja no vam veure res. Tot i això, no tothom pot dir que en un mateix dia ha vist una explosió volcànica i un filet de lava!

Cansats a més no poder de tantes emocions, vam tornar a sopar a l’Osteria Garibaldi (via Garibaldi, 30) de Nicolosi, on vam repetir l’experiència de menjar una pizza amb crosta feta de formatge i on ens vam estar preguntant si l’endemà l’Etna donaria una treva i ens deixaria arribar fins a les seves fumaroles…

Excursió a Stirling des d’Edinburgh o Glasgow

stirling-8

La passada primavera vam fer una escapada de quatre dies a Escòcia i encara que l’objectiu principal era visitar d’Edinburgh i Glasgow no vam voler perdre l’oportunitat de fer una excursió fins a la ciutat històrica d’Stirling.

A mig camí entre Glasgow i Edinburgh, just a la frontera entre les Terres Altes (Highlands) i les Baixes (Lowlands), Stirling és a dia d’avui la ciutat més petita d’Escòcia, però és mundialment coneguda ja que la seva estratègica ubicació al capdamunt d’un turó amb el riu Forth als peus l’ha convertit en un punt estratègic i protagonista durant molts moments de la història escocesa.

Des de les estacions de Glasgow i Edinburgh, hi surten trens cada mitja hora en direcció a Stirling (a Glasgow a les hores i en punt i als dos quarts i a Edinburgh als 3 i als 33 minuts de cada hora). El preu del bitllet està sobre les 10 i 11 lliures, el trajecte té una durada aproximada d’una hora i el tren et deixa just als peus del turó, en un punt molt accessible a tots els indrets d’interès de la ciutat.

stirling-2

Una de les parades obligades d’Stirling és el seu castell. No ens enganyem, l’entrada no és barata, costa 14 lliures per persona (març 2014), però val la pena perdre’s per entre totes les seves sales i passejar-se per la muralla. Ara bé, si no esteu disposats a pagar l’entrada, com a mínim pugeu fins a l’esplanada que hi dóna accés perquè des d’allí podreu contemplar les millors vistes de la ciutat i de tot el territori que la rodeja (nosaltres ens ho vam haver d’imaginar perquè la boira no ens va abandonar en tot el dia…).

stirling-3 stirling-7

Tant si és de pujada com de baixada del castell, no perdreu l’oportunitat d’entrar al cementiri antic, ple de nombrosos meravelles escultòriques, custodiat per l’església de Holy Rude a una banda i el castell a l’altra. A banda, a Stirling també hi podeu visitar l’Old Bridge, famós per la Batalla del Pont d’Stirling, un dels enfrontaments més importants de les guerres d’independència d’Escòcia. Aquesta va ser una de les batalles que va guanyar l’heroi escocès William Wallace enfront de les tropes angleses.

stirling-1 stirling-9 stirling-10

De fet, des d’aquest pont, es té una molt bona panoràmica del monument a William Wallace que es va construir en un dels turons que rodegen la ciutat. Justament quan hi vam anar nosaltres estava tancat per manteniment, però sapigueu que per arribar-hi es pot agafar un dels autobusos públics que surt de l’estació de trens (caminant hi ha uns 40 minuts) i que et deixa als peus del turó, on hi ha una botiga de regals. Allí hi ha un minibus que et puja el darrer tram. Tot i que aquest darrer tram no arriba ni al mig quilòmetre s’ha de tenir en compte que la pendent és molt pronunciada i no apta per a totes les cames. Per gaudir de les meravelloses vistes s’ha de pujar fins a dalt de tot de la torre després d’haver pagat 8,50 lliures. En total, 246 escalons per una escala de cargol.

A banda de tots els punts de la ciutat carregats d’història, tingueu en compte que també val molt la pena fer una passejada per tot el centre: carrerons estrets, cases antigues, esglésies mig amagades… És una petita ciutat encantadora!

stirling-4 stirling-5

El teatre de Siracusa i el petit poble d’Acireale

sicilia-4

22 de novembre de 2013

Una passejada nocturna per Siracusa no és suficient, així que, sota un sol radiant i una temperatura molt agradable per ser finals de novembre, vam sortir del B&B amb ganes de descobrir nous racons de l’illa d’Ortigia, el centre neuràlgic de Siracusa.

Cada matí, per la zona de la Via Trieste i la Via Trento, hi ha mercat ambulant on, com és habitual a tota Sicília, el producte estrella és el peix. Tot i que molt més petit que el Mercato Ballarò de Palerm també té aquell encant dels mercats del sud d’Itàlia amb venedors que diàriament es deixen la veu lloant les virtuts dels seus productes.

sicilia-1

El punt més turístic d’Ortigia és, però, la Piazza del Duomo. La catedral de Siracusa és caracteritza per tenir una façana barroca, però un interior força auster que aprofita les columnes de l’antic temple d’Atenea que hi havia en aquest mateix punt. Entrar a la Catedral costa 2€. Des d’allí val la pena dirigir-se cap a la Piazza Archimede, on hi ha la Font d’Artemisa, i fer un recorregut pels carrerons estrets i plens de balconades ben plenes de torretes i flors. Segurament el de Siracusa és un dels casc antics més ben cuidats de tota Sicília.

sicilia-2 sicilia-3

Ara bé, una parada abans de marxar de Siracusa és el Teatre Grec, amb una càvea de 67 files, un dels més grans construïts pels grecs i que avui en dia encara està en ús. L’entrada al recinte costa 10€, tot i que s’ha de tenir en compte que també permet visitar les canteres de pedra que anys enrere s’usaven com a presó (la més coneguda és l’Orecchio di Dionisio) i l’antic amfiteatre romà, que està parcialment excavat a la roca.

sicilia-5 sicilia-6 sicilia-7

La nostra intenció, abans de seguir cap al nord, cap a la zona de Catània, per on havíem de passar la nit, era desviar-nos una mica cap al sud i anar fins a Noto, però se’ns va fer tard i vam decidir tirar cap a Acireale, una petita població costanera que és un important centre termal, ja que hi ha nombroses fonts d’aigües sulfúriques i iòdiques, entre d’altres (no cal oblidar que l’Etna està a tocar d’aquesta zona). Acireale és un clàssic poble sicilià amb molta vida a l’estiu i molt poca a l’hivern. A l’hora de dinar, quan hi vam arribar nosaltres, era una mica ciutat fantasma, tot i això val la pena passejar-hi una estona i arribar fins al mirador que hi ha a tocar del mar. Acireale va quedar completament destruïda per un terratrèmol el 1693, però la reconstrucció va deixar un gran nombre de monuments d’altíssim valor artístic i arquitectònic.

sicilia-9 sicilia-10

Les següents dues nits havíem planificat passar-les per la zona de Catània. Per què dues nits? Un dels objectius principals del viatge era pujar amb el telefèric que et porta fins a una de les zones d’accés més elevades de l’Etna i com que viatjàvem al novembre i érem conscients que no sempre el temps acompanya vam voler quedar-nos dues nits a la zona per si algun dels dos dies teníem sort. Finalment no en vam tenir, però el regal que ens va fer l’Etna va ser molt millor! (En el proper article us ho desvetllo…).

Així doncs, vam valorar la possibilitat de dormir a Catània, però no vaig fer més que llegir que els allotjaments eren molt rònecs i que aparcar-hi era un calvari, així que ens vam decantar per allotjar-nos en un B&B situat en un petit poblet al peus de l’Etna. L’elecció final va ser el B&B Soto Il Vulcano. És imprescindible portar GPS per localitzar-lo o tenir un sentit de l’orientació increïble! A nosaltres ens va costar de trobar, però un cop allí vam estar encantadíssims amb el tracte del matrimoni que el regenta, amb la qualitat de les habitacions i amb els esmorzars. Quins esmorzars! A banda, el centre de Nicolosi està a cinc minuts amb cotxe i allí hi ha un restaurant, l’Osteria Garibaldi (via Garibaldi, 30) on van unes pizzes amb una crosta feta de formatge que estan per llepar-se’n els dits! Això sí, si hi aneu demaneu-ne una per cada dos perquè, tot i això, és gairebé impossible acabar-se-la! A nosaltres la pizza i un entrant ens va costar 27€ per dues persones.

sicilia-11

Ens en vam anar a dormir ben tips sense poder-nos imaginar la sorpresa que ens esperava l’endemà al matí…

Viatjar a Islàndia a l’estiu i no arruinar-se en l’intent

preus

Islàndia és un dels països més cars del món i us asseguro que aquesta afirmació no és cap tòpic. A més, si es viatja a l’illa durant la temporada alta, que únicament va des de finals de juny fins a mitjans/finals d’agost (és quan fa més bon temps, menys fred i quan hi ha més hores de llum), s’ha de tenir en compte que encara pot sortir més car del que es tenia previst. Tot i això, hi ha alguns trucs per viatjar a Islàndia i no quedar escurat del tot… Així doncs, a continuació, us deixo uns quants consells i indicacions (n’hi ha alguns que més que trucs són recomanacions perquè el viatge surti a la perfecció) per la vostra butxaca que considero que hauríeu de tenir en compte si esteu plantejant-vos la possibilitat d’anar a passar les vacances a Islàndia:

Llogar un 4×4 o un utilitari?                                                                                              Si us voleu moure amb cotxe pel vostre compte valoreu la possibilitat de llogar un 4×4. No hi ha problemes per conduir per la Ring Road (l’única carretera principal que dóna el tomb a tota l’illa) amb un utilitari, tot i que alguns trams no estan ni asfaltats, però si voleu sortir de les rutes convencionals o visitar el centre de l’illa la millor opció és un 4×4. Abans de viatjar-hi agafeu un mapa, decidiu on voleu anar i a partir d’aquí preneu la decisió del cotxe. Llogar un 4×4 no és barat, però si heu de conduir per diverses carreteres que tenen el distintiu F (aquesta és la senyal que alerta els conductors que aquella via és només per a 4×4) segurament us sortirà a compte. Una de les companyies que ofereix preus més competitius és Reykjavik Cars.

La gasolina no és cara                                                                                                 Encara que sembli mentida, el preu de la gasolina és força normal. A més, els preus no canvien gaire d’un punt a l’altre de l’illa. Quan hi vam anar nosaltres (juliol 2014), tant al nord com al sud, el litre de gasolina costava entre 247 i 249 isk, menys d’1,70 euros.

Pagueu l’assegurança per danys de grava o lava                                                     Tant si llogueu un utilitari com si llogueu un 4×4 pagueu l’assegurança que eximeix de responsabilitats en cas que ratlleu el cotxe per culpa de la grava. N’hi ha per totes les carreteres i és molt fàcil deixar algun senyal al cotxe. Penseu que nosaltres, el primer dia, sense haver sortit de la carretera principal, ja portàvem un petit cop a la lluna del davant d’un altre cotxe que ens havia llençat sense voler una pedra. El que us pot costar fer front a tots els petits cops és molt més car que l’assegurança! Nosaltres amb Sixt vam pagar 54 euros per set dies.

Viatjar fent autoestop                                                                                                        Hi ha molta gent que decideix moure’s per l’illa fent autoestop. És l’opció més barata i els conductors islandesos són molt amables i acostumen a agafar viatgers. L’únic que heu de tenir en compte és que, si aneu amb el temps just, hi ha molts trams de carretera on hi ha molt poc trànsit, sobretot cap al nord de l’illa, i és molt fàcil perdre molt de temps esperant que passi un conductor que t’agafi i et porti fins on vols.

Tots els allotjaments reservats o fer acampada lliure                                            Durant la temporada alta la demanda d’allotjament és molt elevada i és molt difícil arribar a un poble i esperar trobar un llit a la primera. Si viatgeu en aquestes dates, el millor és que aneu amb totes les nits reservades perquè sinó us podeu trobar al carrer més d’un dia. Una opció molt barata és anar de càmping o, fins i tot, l’acampada lliure, que està permesa en els terrenys públics (és difícil diferenciar quins són públics o quins privats, però per encertar-ho només cal acampar al costat d’un pont que segur que aquella zona és pública). Ara bé, si viatgeu un grup de gent més nombrós (dues persones no surt a compte) també hi ha l’opció de llogar bungalows, que no són barats, però si es pot dividir el total és una molt bona alternativa.

Comprar als supermercats Bonus                                                                               La majoria de guesthouse t’ofereixen la possibilitat de fer servir la cuina, així que una opció per estalviar en alimentació (la majoria de restaurants, encara que no siguin res de l’altre món, són cars) és anar al supermercat i fer-te tu el menjar, encara que només sigui el sopar. La cadena de supermercats Bonus, que té per logo un porquet, és la més barata i està repartida per tota l’illa.

Menjar als restaurants de les gasolineres                                                                 Una altra alternativa per menjar barat són els restaurants de les gasolineres. Com que hi ha alguns punts de l’illa que estan molt poc habitats, l’únic que et trobes a la vora de la carretera són gasolineres que disposen d’una petita àrea de servei. Les gasolineres de la cadena N1, les més nombroses a Islàndia, acostumen a tenir una mica de self service a bon preu i, fins i tot, supermercat.

Beveu aigua de l’aixeta                                                                                                 No cal que compreu aigua embotellada. L’aigua de l’aixeta és boníssima a tota l’illa, així que la millor opció és que invertiu els diners en una bona cantimplora i que l’aneu reomplint durant tot el viatge. Als mateixos establiments de restauració quan demanes aigua per beure te la porten directament de l’aixeta. Sinó sempre podeu matisar que voleu “water from tap” (aigua de l’aixeta) i no us posaran cap inconvenient i molt menys us la cobraran. Pel que fa a la resta de begudes, hi ha molts llocs on pagues al voltant d’unes 300 corones (uns 2 euros) per un refresc o per un cafè o te i el que fan és donar-te un got que pots reomplir les vegades que vulguis.

La Vall dels Temples d’Agrigento i els mosaics de Piazza Armerina

sicilia-1

21 de novembre de 2013

Aquell matí ens vam despertar en una habitació amb vistes a la Vall dels Temples d’Agrigento, que havia de ser la primera parada d’aquell dia, però abans ens esperava un esmorzar de luxe, d’aquells que es recorden durant molt de fet. De fet, encara salivo ara quan penso en com n’estava de deliciós aquell croissant farcit de crema festucs que ens vam cruspir. Sense cap mena de dubte, si algun dia tornem a Agrigento repetirem allotjament. El B&B Le Cinque Novelle (Via Giovanni Amendola, 24) va ser espectacular! El millor del viatge, sense cap mena de dubte.

Així doncs, amb la panxa ben plena ens vam dirigir cap a la Vall dels Temples. Hi ha diverses portes d’accés, tot i que la principal està a la Piazzale dei Templi, on s’arriba seguint la Via Francesco Petrarca i la carretera provincial 4 (SP4). Allí, però, no s’hi pot aparcar, així que cal anar fins un aparcament (val 2€deixar-hi el cotxe, està senyalitzat i no té pèrdua) i llavors caminar uns 10 minuts entre restes d’alguns dels temples fins a arribar a la porta principal.

A la zona oriental hi ha el Temple d’Hèrcules, el més proper a l’entrada, el Temple de la Concòrdia (és el més ben conservat) i el Temple d’Hera. Per anar a la zona occidental s’ha de tornar al punt de partida per anar a veure el Temple de Zeus, està molt destruït, el Temple de Dioscuri i el Temple d’Esculapi, que es caracteritza per ser el més petit de tots i per tenir grans murs enlloc d’una columnata. L’entrada al recinte ens va costar 10€ per persona.

Tot i que l’indret és espectacular, vam trobar-nos que a mitja visita va començar a diluviar. No hi ha cap punt on et puguis refugiar, així que, tot i portar impermeables i paraigües la situació era bastant incòmoda. Això va fer que no ens atrevíssim a arribar fins al Temple d’Hera, el que ens quedava més allunyat, però quan just vam decidir girar cua va sortir el sol (Llei de Murphy…).

sicilia-2 sicilia-3 sicilia-4

Un cop vistos tots els temples, vam seguir la ruta en direcció al centre de l’illa, cap a Piazza Armerina. A les afores d’aquest típic poble sicilià hi ha una gran vila romana on s’hi conserven un gran nombre de mosaics en molt bon estat: la Villa Romana del Casale. Ens hi vam estar gairebé dues hores recorrent tots els seus passadissos i sales i contemplant tots els detalls dels meravellosos mosaics. Els 14€ que costa l’entrada (per persona) i els 3€ d’aparcament (els has de pagar sí o sí perquè no tens cap altre lloc on deixar el cotxe) no ens van doldre gens.

Com que se’ns havia fet bastant tard vam decidir aturar-nos a dinar en una trattoria que hi havia al costat de la carretera abans d’arribar al poble, una gran decisió. No va ser barat, 37€ per dues persones, però a la Trattoria La Ruota (Contrada Paratore Casale, s/n) vam menjar un antipasto, uns espaguetis amb festucs (són típics de l’illa) i un plat de carn que estaven per llepar-se’n els dits.

sicilia-5 sicilia-6 sicilia-7 sicilia-8

Just després de dinar vam agafar el cotxe i vam marxar cap a Siracusa, on fèiem nit. Teníem per endavant gairebé dues hores de carretera, així que ens ho vam prendre amb relativa calma. L’entrada a Siracusa va ser una mica caòtica, a més, el nostre B&B estava a l’interior de l’illa Ortigia, el cor de la ciutat, una zona on està pràcticament prohibida la circulació de cotxes i encara més l’aparcament. Tot i això, els carrers del voltant del Ponte Nuovo, el principal accés a Ortigia, tenen moltes places d’aparcament gratuïtes. Així doncs vam tenir sort d’aparcar amb certa facilitat, tot i que segurament durant els mesos d’estiu la cosa es deu complicar bastant.

Un cop instal·lats al B&B Globetrotter (Corso Matteotti, 45), que havíem reservat a través de Booking per 49€ amb esmorzar inclòs, vam sortir a fer un tomb per l’illa, tot i que estàvem cansats i ens vam deixar el gruix per l’endemà, i vam acabar entrant a la Trattoria Zsa (via Roma, 73) on vam sopar uns espaguetis al nero di sepia i uns macarrons amb peix espasa, un dels més consumits a Sicília. Encara no entenc com no vam tornar amb cinc quilos de més després de tot el que vam arribar a menjar… Però Itàlia és Itàlia!

sicilia-9 sicilia-10

Escapada a la Garrotxa (Part II)

garrotxa-22

A hores d’ara ja em queda força lluny l’escapada a la Garrotxa que vam fer a mitjans del mes d’octubre, però em faltava per explicar-vos la segona part del cap de setmana de desconnexió. Així doncs, mans a l’obra.

Com ja vam detallar, la nit la vam passar a Tortellà, a l’Hostal Alta Garrotxa. Després d’un esplèndid esmorzar, amb una gran varietat d’embotits de la comarca, vam decidir arribar-nos fins a Castellfollit de la Roca. Bé, de fet va ser una petició expressa meva que no volia marxar de la zona sense una caixa de magdalenes gegants de Cal Tuset. Són una delícia! Ara bé, us asseguro que quan entreu en aquella botiga us sorgiran mil i un dubtes. A la caixa hi caben sis magdalenes i hi ha 24 varietats per triar! Un autèntic problema… A més, només us diré que arribats a casa, les magdalenes van durar poc més de 48 hores. No cal que us digui perquè, no?

Magdalenes a banda, Castellfollit de la Roca és un poble encantador, penjat sobre cinglera de basalt amb unes vistes espectaculars. Val molt la pena passejar-se pels seus carrerons deserts un diumenge al matí i arribar fins a l’església, ubicada gairebé a la punta del penya segat.

garrotxa-21

Un cop feta la passejada matinal (i amb la caixa de magdalenes al maleter), ens vam dirigir cap a Besalú, ubicat a poc més de 13 quilòmetres. El Pont Vell, que dóna accés al poble per sobre el riu Fluvià, és el punt més conegut d’aquest petit municipi d’origen medieval que encara conserva entre els seus estrets i laberíntics carrerons aquest ambient de segles passats.

Suposo que era diumenge i de la mateixa manera que ens havia passat a La Fageda d’en Jordà a Besalú ens va passar quelcom similar, però el poble era ple d’excursions de jubilats que vam anar intentant evitar, però acabaven apareixent allà on anàvem (de veritat, amb tot el meu respecte per la gent gran, els que hi havia aquell dia a Besalú eren una mena de plaga i no feien res més que cridar i apartar-te dels llocs per passar ells…), així que, avorrits, vam acabant marxant bastant abans del que teníem previst. De fet, la idea era quedar-nos-hi a dinar, però finalment vam dirigir-nos cap a Girona, on feia molts anys que no havíem estat.

garrotxa-23 garrotxa-24

D’aquesta manera, la capital del Gironès es va convertir en la nostra darrera parada de l’escapada de cap de setmana. Aparcar-hi va ser una mica complicat. Era diumenge al migdia i la ciutat era plena de visitants que volia fer el mateix que nosaltres. Finalment vam acabar deixant el cotxe a la zona de la rotonda del Rellotge i caminant 10 minuts vam ser al centre històric. Prepareu-vos per caminar per carrerons estrets, amb pendent i alguns d’ells plens d’escales, però la zona del Call Jueu i els voltants del riu Onyar són encantadors per perdre-s’hi una estona.

S’acabava així la nostra escapada de cap setmana que, com veieu, vam aprofitar fins a l’últim instant. I com que ens agrada tant això de desaparèixer uns quants dies, a hores d’ara ja tenim l’allotjament reservat per a les dues properes escapades que farem abans no s’acabi l’any! Alguna idea d’on marxem? 😉

garrotxa-25 garrotxa-26

Escapada a la Garrotxa (Part I)

Garrotxa-8

Després d’un mes de setembre i unes primeres setmanes d’octubre carregades de feina extra relacionada amb el món casteller, fa uns dies vam decidir que aquest passat cap de setmana, que es prèvia tranquil (castellerament parlant), necessitàvem desaparèixer i desconnectar d’assajos, diades i cròniques. Com que ho vam decidir amb força poca antelació i únicament disposàvem del dissabte i el diumenge l’elecció va ser escapar-nos fins a la Garrotxa, on podíem passejar per molts llocs amb encant, menjar bé i descansar a un preu força raonable.

Així doncs, el dissabte a primera hora del matí vam enfilar cap a Vic, que vam decidir que seria la primera parada del recorregut on aprofitaríem per esmorzar. El dissabte al matí és dia de mercat, així que ens vam trobar una plaça Major ben bulliciosa i replena de paradetes de bolets. A part d’aprofitar per comprar una mica d’embotit (si no voleu deixar-vos el sou en la compra, busqueu alguna botiga que estigui un xic allunyada de la plaça) vam fer un tomb pels carrerons laberíntics del casc antic fins a trobar la catedral. Si arribeu amb cotxe a Vic, tingueu en compte que tot el centre és únicament per a vianants, així que haureu d’aparcar en algun dels carrers del voltant pagant zona blava (que no és precisament barata, una hora i mitja costa 2,60€).

Garrotxa-1 Garrotxa-2 Garrotxa-3

Vam seguir la ruta en direcció a Olot per desviar-nos cap a la Fageda d’en Jordà i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Diguem que la senyalització no ajuda gaire a l’hora d’orientar-se, gairebé no hi ha indicacions, així que quedeu-vos amb la idea que tant per accedir a la Fageda com als volcans haureu de circular per la carretera GI-524 que va cap a Santa Pau.

A l’entrada de la Fageda i dels camins d’accés als volcans del Croscat i de Santa Margarida hi ha habilitades zones d’aparcament. També hi ha grans cartells que indiquen que el preu per vehicle és de 4€, però, tot i que l’aparcament estava ple i costava trobar-hi un lloc, no vam localitzar ningú que ens fes pagar els 4€. De fet, la taquilla de l’aparcament dels volcans estava tancada de manera que vam acabar aparcant sense pagar.

Garrotxa-4 Garrotxa-6 Garrotxa-9

El passeig per la Fageda d’en Jordà val molt la pena. L’indret és meravellós, sobretot amb els colors de tardor (ara encara està una mica massa verd) però la gentada que hi havia li restava una mica d’encant. Òbviament no vam ser els únics que vam decidir aprofitar el cap de setmana i us asseguro que allò semblava la Rambla… Tot i això, la Fageda és un d’aquells llocs de Catalunya que tenen un encant sobrenatural que anys i és que com deia Joan Maragall…

Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

La Fageda d’en Jordà, Joan Maragall

Garrotxa-10

Preveient que no seria fàcil trobar un lloc per dinar, tot just arribar vam reservar una taula a Can Xel, un restaurant situat a la carretera entre la Fageda i els volcans i que havíem vist per Internet que oferia un menú de cuina volcànica per 19,25€. Increïbles els fesols de Santa Pau amb botifarra esparracada i les galtes de porc al forn!

Garrotxa-12 Garrotxa-13

Després del gran àpat vam decidir pujar al volcà de Santa Margarida, aquell que té una ermita just al mig del cràter. Com us comentava, el cotxe el vam aparcar sense problemes i també sense pagar. La pujada fins al cràter no és complicada, però heu de tenir en compte que hi ha uns quants metres de molta pendent que es poden fer una mica costosos, sobretot si hi aneu amb nens (us dic això perquè ens vam trobar un munt de famílies que havien d’arrossegar la canalla a coll per fer segons quins trams). Tot i això, la passejada és agradable i estirar-se sobre la gespa al mig d’un cràter d’un volcà, una bona recompensa.

Garrotxa-15 Garrotxa-14

La darrera parada del dia va ser el petit poble de Santa Pau. Començàvem a estar cansats, així que ens vam limitar a fer una caminada pels seus carrerons estrets i que, en alguns casos, fan molta pendent. En algunes de les botigues començaven a tenir fesols nous, encara que el preu picava una mica… (14€ el quilo).

Garrotxa-18

La nit la vam passar a Tortellà, un poble força repetit ubicat entre Olot i Besalú. Vam dormir a l’Hostal Alta Garrotxa que havíem reservat a través de Booking per 68€ amb esmorzar inclòs. L’hostal no és res de l’altre món, però la relació qualitat preu en comparació amb altres allotjaments de la zona està molt bé i a l’esmorzar et pots posar les botes.

Els imprescindibles de Londres en quatre hores

centro_londres-3

Els qui seguiu el blog habitualment potser recordeu que el passat mes de juny vaig guanyar un viatge de cap de setmana per a dues persones a Londres per anar a veure en directe els castells que s’hi feien en motiu de la campanya #catalanswanttovote.

El meu acompanyant va ser el meu pare (algunes de les fotos que vau veure en aquest article eren seves), però allà ens hi trobàvem amb l’Àlex, la personeta que ens aguanta a la meva càmera i a mi dia rere dia, que hi havia anat per feina amb la Colla Joves de Valls que era la que actuava a Londres. El meu pare era la quarta vegada que posava els peus a la capital britànica, per mi era la cinquena, però per l’Àlex era la primera, així que l’únic matí que tenia lliure de feina vam fer una ruta d’imprescindibles de Londres. La jornada va ser una mica maratoniana, però si aneu a parar a Londres algun dia i teniu poques hores crec que és un itinerari que us pot servir.

La primera parada van ser el Big Ben i les cases del Parlament. Vam agafar la Circle Line del metro fins a la parada Westminster, que et deixa just al davant, i sota una intensa pluja ben britànica vam contemplar un dels rellotges més famosos del món i també la London Eye, la nòria mirador que es va construir per commemorar l’inici del mil·lenni.

centro_londres-1 centro_londres-2

La ruta la vam seguir cap a l’Abadia de Westminster i des d’allí vam entrar cap a St. James Park per travessar-lo i arribar fins a Buckingham Palace. La idea era veure el palau Whitehall des de la part posterior i tot i que vam poder fer-ho, una exhibició de la guàrdia reial ens va impedir acostar-nos-hi del tot. Per culpa de l’exhibició tampoc vam poder arribar fins a la tanca de Buckingham Palace, però si no hi tens molt d’interès és una alternativa prescindible. Vam tenir molta sort de trobar-nos la desfilada perquè, sense comptar-hi, vam veure una altra de les coses típiques de Londres: el canvi de guàrdia. Tot i que no era un canvi de guàrdia tradicional, l’Àlex en va tenir prou per fer-se una idea de com n’és d’intensa la relació dels britànics amb aquesta tradició (de maig a juliol el canvi de guàrdia es fa cada dia a les 11:30 hores).

centro_londres-4 centro_londres-5 centro_londres-6

Des de Buckingham Palace vam recórrer tota l’avinguda The Mall fins a Trafalgar Square, on vam contemplar la columna de l’almirall Nelson, els enormes lleons i l’edifici que alberga la National Gallery. Aquí les forces ja començaven a fer figa (s’explica molt ràpidament, però tot això ja són uns quants quilometres i hem de tenir en compte que havíem sortit de Tarragona abans de les quatre de la matinada), així que vam seguir en direcció a la zona de Leicester Square al voltant de la qual hi ha infinitat de bars i restaurants on menjar alguna cosa i descansar una estona.

centro_londres-7 centro_londres-8

Un cop carregades les piles de nou, vam fer un tomb per Leicester Square (imprescindible entrar a la botiga de les xocolatines M&M’s si voleu entendre com d’unes boletes de xocolata se’n fa un gran negoci de quatre plantes) i vam seguir cap a Piccadilly Circus. No podíem marxar de Londres sense haver vist les grans pantalles publicitàries d’aquesta plaça.

centro_londres-9 centro_londres-10

El següent va ser travessar el Soho i els carrerons de Chinatown, plens de restaurants on hi pengen ànecs mig cuinats de les finestres i on l’olor a menjar (és molt discutible si l’olor a menjar es pot qualificar de bona o no) es cola per tots els racons. I d’allí vam anar a parar a Covent Garden, una de les zones amb més bon ambient de la ciutat, tot i que també és una de les més cares. El millor de tot és, sens dubte, el mercat que habitualment està rodejat de músics de carrer o d’estàtues humanes que et deixen bocabadat.

centro_londres-11 centro_londres-12

I fins aquí la ruta maratoniana per les principals atraccions de Londres. Ja us dic, aquesta caminada us pot servir de guia per conèixer el centre de la ciutat. Segurament no caldrà que aneu tant ràpids com nosaltres, però si només teniu unes hores per visitar Londres aquesta pot ser una bona alternativa per no perdre-us cap dels imperdibles de la ciutat.

Penseu que tot i les presses, vam aconseguir que l’Àlex es quedés amb ganes de molt més i Londres és una de les alternatives que tenim a la nostra llista per l’escapada nadalenca. Serà la guanyadora?

La ciutat de Reykjavik

ruta_islandia-107

29 i 30 de juliol de 2014

Després d’un dia molt i molts intens recorrent la platja de Reynisfjara i el Cercle Daurat, sobre les set de la tarda vam arribar a la capital de l’illa, Reykjavik. Era la nostra última parada del viatge, ja que l’endemà a primera hora de la tarda ja tornàvem cap a casa.

Havíem llegit i ens havien dit que la ciutat no era res de l’altre món i realment no ens van enganyar. A banda de la catedral, el llac i un parell de carrers més comercials, poca cosa hi ha per descobrir a Reykjavik. S’ha de dir que nosaltres únicament ens vam dedicar a passejar pel centre i que no vam anar a visitar cap dels museus que recomanaven en moltes de les guies o els blogs que havíem llegit abans del viatge, però si realment només esteu a Reykjavik unes hores, com va ser el nostre cas, no patiu, en teniu més que suficient per fer-vos una idea de com és la ciutat.

La nit la vam passar a la Guesthouse Aurora (Freyjugata, 24). L’havíem reservat prèviament a través de Booking i la nit, amb l’esmorzar inclòs en va sortir per unes 17.700 isk (uns 115 euros). Com fins ara, ens vam trobar amb un allotjament molt senzill, però estava molt net i s’ha de tenir en compte que està molt cèntric (a dos minuts caminant de la catedral) i que a la zona si pot aparcar sense pagar amb facilitat.

La primera parada del nostre passeig vespertí va ser la catedral, coneguda com Hallgrímskirkja. És l’edifici més espectacular i singular que trobareu a la ciutat. Es va acabar de construir durant la dècada dels setanta, tot i que a principis dels anys 2000 es va haver de restaurar perquè els materials amb què es va construir no eren de suficient qualitat i hi sortien moltes esquerdes. La seva arquitectura imita les formacions de roques basàltiques que hi ha en molts punts de l’illa. A més, la seva torre es veu des de gairebé tots els punts de la ciutat i si us ve de gust contemplar una bona perspectiva de Reykjavik podeu aprofitar per pujar-hi. A l’estiu està oberta entre les nou del matí i les sis de la tarda.

ruta_islandia-103

Des de la plaça de la catedral en surt un dels carrers més concorreguts de l’illa, Skólavördustigur, que arriba fins a una bifurcació amb l’altre carrer comercial per excel·lència: Laugavegur. En aquest hi trobareu nombroses botigues de records i restaurants on poder menjar per preus molt variats. Nosaltres vam acabar sopant en un restaurant italià, de nom Ítalía (molt original com podeu comprovar) (Laugavegur, 11), on per 45 euros ens vam menjar una pizza i un plat de pasta molt generosos i de molta qualitat.

Abans, però, havíem anat a passejar fins a la zona del passeig des d’on es veu al fiord i havíem entrat a l’Harpa, el centre de concerts i convencions, un edifici de vidre des d’on es pot contemplar una bonica posta de sol sobre el port. A més, també es molt recomanable tornar al passeig quan el sol està a punt d’amagar-se (en el nostre cas això va ser cap allà a dos quarts de dotze de la nit) perquè els colors del cel són espectaculars. Un bon punt per contemplar-ho i fer bones fotos és al costat de l’estàtua el Viatger del Sol de Jón Gunnar Árnason.

ruta_islandia-104 ruta_islandia-105 ruta_islandia-106

L’endemà al matí (l’avió no sortia fins a primera hora de la tarda), vam aprofitar per anar fins al Port Vell, des d’on surten moltes excursions per anar a veure balenes i frarets, i també vam fer un tomb pel voltant del llac Tjörnin que està just al costat de l’edifici de l’Ajuntament.

ruta_islandia-108 ruta_islandia-109 ruta_islandia-110

Cap al migdia, després d’un passeig molt i molt tranquil (el nostre estat de cansament era evident després de tot el que havíem estat fent els dies anteriors), vam agafar el cotxe i vam anar cap a l’aeroport de Keflavik (hi ha poc més de mitja hora de distància i està molt ben senyalitzat) des d’on a les 15:45 sortia el vol de WOW Air cap a Barcelona.

Tancàvem així un dels millors viatges que hem fet mai. Això sí, durant el vol de tornada ja va sorgir la gran pregunta: quin serà el proper viatge?

Reynisfjara, Seljalandsfoss i el Cercle Daurat

ruta_islandia-87

29 de juliol de 2014

La nit anterior vam anar-nos-en a dormir creuant els dits perquè l’endemà la meteorologia ens donés una treva. Era el nostre penúltim dia a l’illa i teníem infinitat de coses per fer que en el cas de tornar a agafar un dia de pluges intenses haguessin quedat en no res. Però, per sort, quan vam obrir l’ull a dos quarts de set del matí, mentre unes ovelles es menjaven les males herbes de sota la finestra de la nostra habitació, vam descobrir que un sol esplèndid havia decidit acompanyar-nos aquell dia.

Imagineu-vos la nostra alegria! De fet, va ser tanta que no ens vam poder tornar a adormir de l’emoció i això que aquell dia no començaven a servir l’esmorzar fins a dos quarts de nou! Així que, tot just esmorzats vam agafar la carretera i vam recular gairebé 50 quilòmetres per tornar a apropar-nos a Vík, per baixar fins a la platja volcànica de Reynisfjara. Les estranyes columnes de basalt que flanquegen la platja d’arena negra fan que tinguis la sensació d’estar en un altre planeta. A més, la platja és un dels punts de l’illa on els frarets es deixen veure des de més a prop, així que prepareu-vos per riure molt veient-los aterrar, jugar entre ells i enlairar-se com si tinguessin moltíssima pressa! Si aneu a la zona amb temps podeu aprofitar per anar també fins a veure d’a prop els pinacles marins de Reynisdrangur (l’accés en aquesta zona de la platja està just a l’interior del poble de Vík) o fins a l’arc de roca Dyrhólaey (l’accés es troba a uns 10 quilòmetres a l’oest de Vík), on també hi acostuma a haver molts frarets. Sinó teniu molt de temps, com era el nostre cas, la recomanació és que us apropeu fins a Reynisfjara des d’on també es poden veure els pinacles (la llegenda diu que són uns trols que es van quedar petrificats en veure el sol) i la roca de Dyrhólaey.

ruta_islandia-86 ruta_islandia-89 ruta_islandia-88 ruta_islandia-90

Un cop vista la platja vam tornar cap a la zona d’Skogar, on havíem passat la nit, i aprofitant que feia sol vam voler tornar a apropar-nos a la cascada Skógarfoss, de 25 metres d’amplada i 60 de salt d’aigua. Aquest cop, però, hi havia molta més gent que la tarda anterior i de la manera que bufava el vent era impossible apropar-s’hi sense acabar xop. La tarda anterior ens havíem pogut posar gairebé a sota del salt d’aigua sense pràcticament esquitxar-nos, però aquest cop, vam acabar ben negats només intentant-ho sense èxit.

ruta_islandia-91

Després d’una bona estona badant a la platja de Reynisfjara i de tornar a contemplar la gran Skógarfoss, vam seguir la ruta cap a l’oest per complir amb el pla que ens havíem marcat per aquell dia des d’un bon principi. La següent parada, a uns 20 quilòmetres d’Skógarfoss, era la cascada Seljalandsfoss, amb una caiguda de 60 metres. La cascada en sí no és res de l’altre món i menys tenint en compte totes les que ja havíem vist, però val la pena anar-hi perquè hi ha un petit sender que permet caminar per darrere el salt de l’aigua. Això sí, no és recomanable passa-hi sense impermeable i s’ha d’anar amb cura de no relliscar perquè l’entorn acostuma a estar sempre molt mullat.

ruta_islandia-93 ruta_islandia-94

Va ser llavors quan vam fer la tirada de cotxe més llarga del dia, uns 120 quilòmetres, per arribar fins a la zona del Cercle Daurat on és imprescindible anar a veure la cascada Gullfoss, Geysir i el Parc Nacional de Pingvellir. Nosaltres ho vam fer tot per aquest ordre, tot i que Gullfoss i Geysir es poden intercanviar perfectament perquè els desviaments que arriben a cada punt fan cap al mateix encreuament, com si d’una V es tractés. Així doncs, la primera parada va ser Gullfoss, la cascada més famosa de l’illa. Té una caiguda de 32 metres que crea una paret de rosada abans de desaparèixer per un estret barranc amb un soroll ensordidor. Si hi ha boira el segon nivell pot quedar tapat i fer perdre molta espectacularitat a la cascada. Heu de tenir en compte que és la més famosa perquè també acostuma a ser la més concorreguda perquè està molt a prop de Reykjavik i hi fan cap moltes excursions organitzades.

ruta_islandia-95 ruta_islandia-96

Des d’allí vam seguir cap a Geysir on hi ha els guèisers més grans de l’illa. El Gran Geysir no erupciona gaire sovint perquè durant la dècada del 1950 uns turistes van llençar-hi pedres per fer-lo sortir i el van bloquejar. Tot i que els terratrèmols de principis del mil·lenni van millorar una mica la situació, no ha tornat mai a l’alçada original i ara únicament erupciona de manera regular en períodes de molta activitat sísmica. Tot i això, el gran atractiu és l’Strokkur, el guèiser més fiable del món i que està just al seu costat. Acostuma a sortir cada set o vuit minuts i pot arribar fins a uns 30 metres d’alçada. És important no posar-se en la direcció del vent si un no vol acabar xop de dalt a baix. A la zona també s’hi poden trobar acolorides deus i pous d’on l’aigua sorgeix a uns 100ºC.

Tant a les proximitats de la cascada Gullfoss com a Geysir hi ha centres de visitants amb botigues de souvenirs i restaurant. Nosaltres vam aprofitar per dinar al de Geysir. Sabíem que no seria barat, però tenint en compte els preus que havíem estat pagant fins llavors tampoc el compte tampoc ens va semblar tan desorbitat. Per una sopa, una amanida, un sandvitx, una hamburguesa i un refresc vam pagar 5.800 isk (uns 38 euros). Això sí, el preu dels souvenirs en aquests llocs sí que era el foc, així que si voleu comprar algun record espereu-vos a fer-ho a Reykjavik on trobareu el mateix i a millor preu.

ruta_islandia-97 ruta_islandia-99 ruta_islandia-98

La darrere parada del Cercle Daurat era al Parc Nacional de Pingvellir, Patrimoni Mundial de la Unesco. Us asseguro que no heu vist mai un paisatge tan verd i tan blau i tan preciós. La plana Pingvellir està ubicada al límit d’una placa tectònica que fa que anualment Europa i Nord Amèrica se separin entre 1 i 18 mm. A la zona hi ha unes enormes fractures, la més espectaculars de les quals és la falla Almannagjá, que pots travessar-la pel mig. El riu Öxará talla la falla i acaba en uns boniques cascades, sent Öxarárfoss la més espectacular. A l’esquerra del camí, a mesura que es baixa cap a Almannagjá, hi ha les restes d’alguns búdir, uns petits refugis que ara funcionen com a botigues. Finalment s’arriba al llac Pingvallavtn, que amb 84km2 és el més gran d’Islàndia. Us asseguro que quan vam baixar del cotxe estàvem molt cansats, però l’entorn és tan increïble que hi vam estar passejant gairebé dues hores que ens van passar volant.

Si arribeu al parc des de la zona de Gullfoss o de Geysir us trobareu diferents aparcaments on deixar el cotxe i caminar directament per la plana. Ara bé, si ho preferiu podeu continuar uns quilòmetres més enllà, com si anéssiu en direcció Reykjavik, per trobar-vos un centre multimèdia des d’on es pot contemplar tota la vall i el llac.

ruta_islandia-100 ruta_islandia-101 ruta_islandia-102

Un cop acabada la passejada vam seguir la carretera 36 durant uns quants quilòmetres per anar a trobar la Ring Road que ens va acabar portant fins a Reykjavik, on passàvem la nostra última nit.

Com que aquest article ja m’ha quedat prou llarg, deixo els detalls del vespre i del matí a Reykjavik pel següent article. No és que la ciutat doni per gaire, però té alguns indrets prou interessants. Així doncs, continuarà…