Els instagramers de Tarragona i el seu mapa fotogràfic

igersmap-11

El dia que em vaig descarregar l’aplicació Instagram no em podia imaginar que acabaria coneixent a infinitat de persones amb un gust en comú: la fotografia. Des de llavors, ara fa poc més de dos anys, m’he anat relacionant amb molta gent i he acabat formant part d’una gran comunitat tarragonina anomenada #igerstgn.

Una comunitat que aquest passat cap de setmana va estar d’enhorabona i és que es va presentar públicament l’Igersmap, una iniciativa pionera al món que ha consistit en crear un mapa d’imatges de la ciutat de Tarragona on, segons els instagramers, es poden fer les millors captures. En total hi han participat 115 usuaris de la xarxa Instagram que han enviat les seves imatges amb l’objectiu de crear un producte nou que ensenyi la ciutat d’una manera diferent, trencant amb els discursos turístics oficials.

Així doncs, aquest passat cap de setmana, aprofitant la convocatòria d’una de les Trobades que s’organitzen regularment perquè els #igerstgn es posin cara i comparteixin una estona de conversa i fotografies, es va presentar l’Igersmap i es va oferir gratuïtament, a tots els membres que ho van voler, la ruta que Argos Serveis Culturals (també us vaig parlar d’ells en aquest article on explicava la pujada al campanar de la Catedral de Tarragona) ha dissenyat basant-se en les recomanacions que han fet els instagramers.

Dividits en tres grups, més d’un centenars d’#igerstgn van recórrer els principals carrers i punts d’interès de la Part Alta complementats amb càmeres de fotos, mòbils d’última generació i un cartell que els identificava entre la resta d’usuaris. I és que, en el fons, el millor d’aquestes iniciatives és poder dir “tu ets @fulanito! Si fa molt de temps que et segueixo! Encantada de posar-te cara”. Això sí, com no podia ser d’altra manera, la ruta va acabar al carrer del Comte, on un dels pilons està decorat amb el logotip dels #igerstgn.

Però si no vau poder venir a la trobada i teniu curiositat per veure l’Igersmap, sapigueu que s’ha editat un plànol en paper amb les localitzacions proposades, que es distribueix per punts turístics i culturals de Tarragona perquè tant els igers locals com els visitants el puguin dur a la butxaca. A banda, aquest mapa també té una visualització en línia, per tal que pugui ser consultat des de l’ordinador, el mòbil o la tauleta tàctil.

Des d’aquest humil racó, no em vull oblidar de felicitar a la Rosa Comes (@rosacomes) i a l’Albert Anguera (@aangueraroig) per invertir tantes hores i tants esforços per tirar endavant totes aquestes iniciatives.

Durant la ruta no vaig fer moltes fotografies (estava més atenta a les explicacions i a identificar igers), però us en deixo unes quantes perquè vegeu el que poden donar de sí aquestes trobades.

Els qui em seguiu habitualment ja haureu descobert que no sóc gaire fan del retoc fotogràfic i que m’agrada molt que les meves imatges tinguin un toc molt natural. Ara bé, avui que parlo d’Instagram, i una de les premisses d’aquesta xarxa social són els filtres fotogràfics, m’he atrevit a jugar una mica i a donar-li a les imatges un estil ben diferent. Espero que a ningú li facin mal els ulls!

igersmap-1 igersmap-2 igersmap-3 igersmap-4 igersmap-5 igersmap-6 igersmap-7 igersmap-8 igersmap-9 igersmap-10

Sóc #FandeTGN

catedral-4

Fa uns dies que els amics de Tarragona Cultura em van fer un encàrrec: preparar un article amb tres recomanacions culturals com a aportació al projecte #FandeTGN, que busca promoure les activitats culturals de la ciutat. En sóc conscient que l’agenda del mes d’octubre està farcida d’activitats relacionades amb l’art i la fotografia, però he preferit escollir tres activitats que es poden fer tot l’any i que són recomanables per a tots els públics.

Sóc fan de pujar al campanar de la Catedral

El que fins fa poc més d’un any era un privilegi reservat a molt pocs, ara s’ha convertit en una de les visites turístiques més recomanables que es fan a la ciutat. Acostumats a veure la Catedral des de peu pla, Argos Serveis Culturals ofereix l’oportunitat de pujar fins al campanar i gaudir de la ciutat des del seu punt més elevat. A banda, la pujada (són 190 escalons i no precisament baixos…) també inclou una bona lliçó d’història per a l’interior del temple. Una activitat fantàstica per gaudir amb tota la família i aconseguir unes fotografies d’escàndol. Sabíeu que a dins de la Catedral de Tarragona hi ha més de 3.400 lletres taus?

catedral-2 catedral-5 catedral-6 catedral-7 catedral-12 catedral-10catedral-11

Sóc fan del Pont del Diable

La seva ubicació fa que el Pont del Diable sigui possiblement un dels indrets històrics més oblidats. Tot i això, les rutes i les activitats que ofereixen des de fa poc la gent de Limonium permeten descobrir moltes cares ocultes d’aquest lloc tan emblemàtic de la ciutat. Perquè no només l’aqüeducte té una història per explicar sinó que rere tots els matolls, arbustos i arbres que rodegen el monument hi ha molts secrets amagats. Limonium ofereix visites per a famílies, per a escoles i, fins i tot, tast de vins a la zona o sortides nocturnes les nits de lluna plena. 100% recomanable. Mai m’hagués imaginat que anys enrere l’aqüeducte pot ser el punt de trobada de tantes espècies vegetals i animals.

pontdeldiable-0236pontdeldiable-4-3 pontdeldiable-6-5 pontdeldiable-8-7 pontdeldiable-10-9 pontdeldiable-13-2

Sóc fan de tocar ferro els diumenges al matí

No és cap secret que per ser feliços els tarragonins hem d’anar a tocar ferro de tant en tant. Ara bé, no és el mateix fer-ho un dimarts a la tarda que un diumenge al matí. La ciutat està poc transitada, tothom passeja a un ritme pausat, el mar és ple de vaixells que esperen el dilluns per poder entrar al port… N’estic convençuda que pujar Rambla amunt, arribar al balcó i tocar ferro un diumenge sota el sol i la brisa de la tardor us serà molt més gratificant que fer-ho qualsevol altre dia. I si per arrodonir-ho després us preneu un vermut, coneixereu la felicitat absoluta.

balco-0255 balco-0253 balco-0257 balco-0259

Si us atreviu a provar alguna de les tres experiències, estaré encantada de saber-ne la vostra opinió! Gaudiu de Tarragona!

També us deixo l’article que m’han dedicat al blog de Tarragona Cultura.

Amor i devoció per Santa Tecla

SeguiciVigilia-6

Amor i devoció dels de debò són el que senten molts tarragonins (entre els quals m’incloc) per les festes de Santa Tecla. I parlar de festes no vol dir parlar de farres nocturnes, que també, sinó que per mi vol dir parlar de tradició i de tota aquella gent que any rere any ho fa possible.

Sóc una fan declarada del Seguici Festiu. No em perdo cap de les seves sortides, ni tan sols la del dia 23 a les nou del matí (de fet, és la que més m’agrada). Per mi és la part més important de les festes, l’acte més imprescindible del programa. Sense Seguici no hi ha Santa Tecla.

L’olor de pólvora, les carretilles cremades pels carrers, els sons de les gralles, dels cascavells… que impregnen la Part Alta de Tarragona durant dos dies són pura essència teclera. Ara bé, una essència que no seria possible sense totes aquelles persones que durant 48 hores dormen poc, mengen a deshores i ballen sense parar perquè alguns puguem xalar com mai. Gràcies a tots!

Tot i això enguany m’ha quedat una espineta clavada que per desgràcia no em podré treure fins l’any vinent. La pluja ens va deixar sense entrada del Braç a la Catedral (un dels imprescindibles de la festa que us explicava en aquest altre article), però, per mi, el pitjor de tot és que la pluja ens va deixar sense l’última baixada per les escales de tots els elements. Em va deixar sense l’últim ball amb l’Àliga…

Ara bé, espinetes clavades a banda, aquest dimecres al vespre toca acomiadar la festa major amb foc i, sincerament, espero que es cremi tot el que la pluja no ha deixat cremar fins ara. Tots cap al correfoc!

Visca Santa Tecla!

Podeu veure més imatges del Seguici Festiu en aquest àlbum de la pàgina de Facebook.

SantaTecla-0014 SantaTecla-0030 SantaTecla-0051 SantaTecla-0063 SantaTecla-0068 SantaTecla-0081 SantaTecla-0113 SeguiciVigilia-1 SeguiciVigilia-5 SeguiciVigilia-16

Els imprescindibles de Santa Tecla

Aquest cap de setmana arriba un dels moments més esperats de tot l’any: el punt àlgid de les festes de Santa Tecla de Tarragona. Anualment es presenta un programa farcit d’actes i els polítics s’afanyen a intentar dir que “enguany n’hi ha més que l’any passat”, però, sincerament, el realment important és que alguns hi siguin any rere any, sense excepció.

Per això avui em proposo fer un recull, amb fotografies de les festes del 2013, dels que per mi són els bàsics, els imprescindibles de Santa Tecla. Aquells actes sense els quals Santa Tecla no seria Santa Tecla.

LES DIADES CASTELLERES (23 i 24 de setembre)                                                          El passat cap de setmana ja vam gaudir de la diada del Primer Diumenge de Festes, que va ser espaterrant, però en queden dues i quines dues. Dimarts 23 de setembre, dia de la patrona, les quatre colles de la ciutat cremaran les naus a la plaça de la Font, que per alguna cosa és una de les seves places més estimada i actuen a casa davant de la seva gent. Però més enllà de l’espectacularitat i els castells descomunals, l’endemà dimecres arribarà el moment dels Pilars caminants, aquella diada en què un pilar de quatre de cada colla enfila les escales de la Catedral i recorre tot el carrer Major i la plaça de la Font fins a arribar al balcó de l’Ajuntament. Si algú no ho ha vist mai, li puc assegurar que és un dels moments més especials de la festa.

millor_santaTecla-3 millor_santaTecla-2 millor_santaTecla-15 millor_santaTecla-14

BALL DE DAMES I VELLS (Teatre Metropol, del 19 al 24 de setembre)                         Per primera vegada en molts anys el Ball de Dames i Vells no portarà les seves crítiques pels carrers de la Part Alta. Enguany només se’ls podrà veure a l’escenari del Teatre Metropol, però enlloc de la mitja hora habitual, el seu espectacle durarà gairebé noranta minuts i farà un repàs per tota la història d’aquest ball parlat tan instaurat a la ciutat. El motiu? Volen celebrar amb honors el seu 500 aniversari. L’any vinent, però, torneu al carrer, si us plau, enguany això no serà el mateix sense vosaltres apartant a les iaies al crit de “quin cul més gros que tens!”.

millor_santaTecla-7

LA BAIXADA (Des del Pla de la Seu, mitjanit del 21 de setembre)                                   És, sens dubte, l’acte més multitudinari de les festes, el que congrega més gent i del que més se’n parla arreu. Enguany, fins i tot, se’n presentarà un documental titulat La mirada de l’Àliga que ha dirigit la gent d’Explay. Amb el pas doble de l’Amparito Roca sonant en mode bucle durant més de tres hores, alguns dels elements més estimats del Seguici recorren els carrers de la Part Alta entre una munió de gent (que en molts casos ha sopat bevent Chartreuse enlloc de vi amb gasosa, no ens enganyem) que fa el que sigui per intentar posar-s’hi a sota i convertir-se durant uns segons en el portant de les bèsties. Avís: cal tenir molta força que les bèsties pesen molt! És un dels actes més divertits, però una recomanació, si algú té problemes amb les aglomeracions que ni es plantegi posar-s’hi. Cada any la gentada va a més.

millor_santaTecla-5 millor_santaTecla-6

L’ANADA A OFICI (Des de la plaça de la Font, 9:15 hores del 23 de setembre)               El Seguici Festiu de Santa Tecla fa infinitat de sortides durant un dia i mig, però la millor és la del dia 23 a primera hora del matí. No hi ha gaire gent pels carrers, la calor encara no apreta i és la millor oportunitat per veure bèsties i balls ben tranquil·lament sense una munió de gent al davant. A banda, durant una bona estona tots els elements s’esperen pacientment al Pla de la Seu, mentre a l’interior de la Catedral es fa l’ofici per la patrona. El moment perfecte per fotografiar-los, contemplar-los o apropar-los als més petits.

millor_santaTecla-8 millor_santaTecla-10 millor_santaTecla-11 millor_santaTecla-12 millor_santaTecla-13

L’ENTRADA DEL BRAÇ (Pla de la Seu, 21:15 hores del 23 de setembre)                       És un altre dels moments més multitudinaris de les festes i enguany hi haurà el problema que una meravellosa bastida col·locada en una de les cases del Pla de la Seu restarà espai a l’indret, amb la qual cosa encara haurem d’estar més ben avinguts que els altres anys. És l’instant màgic per excel·lència de Santa Tecla. L’esclat de foc, música, emocions… Fa posar la pell de gallina només de recordar-ho! Ara bé, més enllà de l’orgia festiva que es genera al Pla de la Seu quan el Braç de Santa Tecla fa entrada a la Catedral, jo em quedo amb la posterior baixada de les escales que fa tot el Seguici. És l’últim instant de les festes en què es té l’oportunitat de veure tots els elements ballant els darrers Amparitos, aquell moment en què el cansament acumulat deixa pas a unes ganes immenses d’acomiadar-los fins l’any vinent. No té preu contemplar a la Diablessa obrir-se pas entre la gent amb el seu ceptrot espurnejant o veure com l’Àliga va desapareixent entre salts i crits carrer Major avall.

millor_santaTecla-16 millor_santaTecla-17 millor_santaTecla-18

Estimats lectors i lectores, això ja ho tenim aquí! VISCA SANTA TECLA!

Londres, la Joves de Valls i el #catalanswanttovote

castellslondres-26 Els catalans hem tornat a fer història. Semblava difícil que els mitjans internacionals tornessin a omplir pàgines i minuts parlant de nosaltres després d’haver unit el país de punta a punta amb una cadena humana, però aquest cap de setmana ho han tornat a fer. El món ha tornat a ser testimoni d’unes reivindicacions pacífiques que aquest cop s’han simbolitzat portant els castells arreu del continent europeu sota el nom “Catalans want to vote. Human towers for democracy”. En total, set colles castelleres van agafar camises i faixes i se’n van anar cap a París, Roma, Berlín, Londres, Lisboa, Ginebra i Brussel·les per explicar als europeus que els catalans volem votar el futur de Catalunya, aquella acció tan senzilla i democràtica que alguns s’encaparren en no deixar-nos fer.

La meva idea era seguir la històrica diada des d’alguna de les places properes a casa, però a principis de la setmana passada Llet Nostra i Òmnium Cultural em comunicaven que una imatge meva havia estat la guanyadora del concurs #fotosquefancolla i que podia escollir en quina de les capitals europees me n’anava a viure els castells en directe. La decisió va ser ràpida. Londres, la ciutat que fins ara més m’ha robat el cor i, a més, hi havia l’al·licient que hi anava una de les colles a les que segueixo habitualment: la Joves de Valls.

Se’m va fer estrany trobar-me camises vermelles per Trafalgar Square o compartir sopar amb catalans que viuen a la capital del Regne Unit i que de tant en tant es troben per fer castells. Però el que encara se’m va fer més estrany va ser trobar-me a mi mateixa explicant a molts anglesos que estàvem allí per reclamar que ens deixin anar a les urnes. Estrany perquè les seves cares eren d’incredulitat. Cap dels anglesos amb qui vaig compartir conversa entenia que no ens deixin exercir el dret a vot. La conclusió de tots era la mateixa: “a nosaltres ens passa amb Escòcia, no volem que s’independitzin, però no els hi podem negar el dret a dir la seva”. Ras i curt.

I així és com, sota un sol de justícia i una calor que semblava pròpia del Mediterrani, uns 150 castellers amb la camisa vermella, ajudats per molts catalans desplaçats, van aixecar tres castells davant d’un dels llocs més emblemàtics de la capital britànica, el Tower Bridge. Uns castells que tècnicament no van ser els més perfectes del món (el 4de8 va quedar en intent desmuntat i el 3de8 només es va poder carregar, tot i que el 5de7 i el 4de7 amb agulla si que es van descarregar), ara bé, es tracta d’un detall que es pot passar per alt ja que l’objectiu d’aconseguir la imatge històrica d’un castell davant del Tower Bridge per reclamar el dret a vot es va complir a la perfecció. Això si, em quedo amb el detall dels aplaudiments eufòrics dels britànics quan tot just van començar a sonar les gralles de l’intent desmuntat de 4de8 i de les seves cares atònites quan una multitud els hi demanava que estiguessin en silenci. Molts haurien estat encantats de passar-se tota l’actuació aplaudint!

Abans d’acabar, agrair a Llet Nostra i a Òmnium Cultural l’oportunitat de poder gaudir d’aquest moment i l’immillorable tracte rebut. A banda, informar-vos que no són totes meves les imatges que il·lustren aquest article o les que podeu veure en aquest àlbum de la pàgina del Facebook. Algunes són del meu acompanyant a la capital britànica, Àngel Díaz (@angeltarraco a Instragram).

castellslondres-1 castellslondres-7 castellslondres-14 castellslondres-17 castellslondres-24 castellslondres-29 castellslondres-30 castellslondres-36 castellslondres-37 castellslondres-39 castellslondres-40 castellslondres-41

El menjar de l’Emperador

Tarracoataula 002

El Festival Tarraco Viva és sinònim de reconstruccions històriques, de conferències, d’exposicions, de visites guiades… Però també és sinònim d’una d’aquelles coses que tant ens agrada en aquesta ciutat: unes bones jornades gastronòmiques.

Sota l’adequat nom de Tarraco a Taula, un grup de restaurants ofereixen durant els darrers dies del Festival (del 15 al 25 de maig) menús a diferents preus que permeten degustar allò que l’emperador August, aquell de qui enguany estem commemorant el bimil·lenari de la seva mort, devia trobar-se a taula en algun dels centenars àpats que va fer durant els dos anys que va estar vivint a Tarraco.

Això sí, són plats adaptats als paladars dels habitants de la Tarraco del segle XXI, amb gustos més suaus i amb ingredients força comuns a les nostres cuines, però sense perdre l’essència de fa 2.000 anys. Entre la variada oferta s’hi poden trobar molts plats de peix i de marisc i algunes combinacions que fins ara m’eren desconegudes, com el moretum (una mena de formatge d’ovella amb herbes aromàtiques), i que el meu paladar tardarà en oblidar.

Per aquelles coses de la vida, un d’aquests vespres vaig acabar a la cuina del restaurant El Llagut (carrer Natzaret, 10) veient com un entusiasmat Ramon Martí preparava, precisament, el moretum en una reproducció d’un morter romà que tot just acabava d’estrenar. I de la cuina, a la sala per degustar set plats enllaçats entre ells amb una harmonia total de sabors i que deixen a qualsevol amb ganes de continuar amb la ruta de restaurants amb menús romans. Una experiència recomanable 100% (si no sou a temps de tastar el menú romà del Llagut sempre podeu fer-hi parada qualsevol dia i delectar-vos amb un dels seus magnífics arrossos).

En aquesta edició de Tarraco a Taula hi ha un total de 12 establiments que han preparat menús a 25 euros, tres restaurants a 35 euros i tres més que serveixen petites degustacions, com si de tapes es tractés, que per 3 i 5 euros. En aquest document es poden consultar tots els restaurants que hi participen i els plats que ofereixen.

Tarracoataula 001 Tarracoataula 003 Tarracoataula 004 Tarracoataula 005

Tarracoataula 013

Tarracoataula 007

Ostra rissada del Delta marinada en mulsum i cerfull

Tarracoataula 008

Sardines farcides sobre carbassa

Tarracoataula 009

Moretum sobre coca d’oli amb herbes de marge i vinagreta agredolça

Tarracoataula 010

Ous de kika amb cervellets de xai sobre un puré de llombarda amb poma i suc de pètals de roses

Tarracoataula 011

Calamar farcit de musclos i porros sobre remolatxa amb salsa per a marisc segons Apici

Tarracoataula 012

Pera al defritum amb menjar blanc

Els gladiadors de Tarraco Viva no són de Hollywood

gladiadors 004

En el programa de butxaca del Festival Tarraco Viva d’aquest 2014 s’hi poden trobar al voltant de 800 actes, però no ens enganyem, només uns pocs aconsegueixen atraure l’atenció de la majoria de públic que aquests dies remena entre les seves pàgines a la recerca d’un espectacle de preu raonable i que els entretingui durant una bona estona.

Cada any s’estrenen novetats, es preparen grans estrenes, però els qui fa edicions que tenen a tothom a la butxaca són els gladiadors de la companyia italiana Ars Dimicandi. Capitanejats pel Dario Battaglia, aquests lluitadors aconsegueixen omplir any rere any les grades de l’amfiteatre amb un espectacle que mai ha ofert grans variacions, però que agrada i convenç a un públic local, però també forà que està encantat de retrocedir en el temps durant una estona i convertir-se en un privilegiat espectador d’una lluita de gladiadors.

Reconec que jo sóc una de les persones que cada Tarraco Viva es deixa caure per l’amfiteatre en algun moment per veure com els gladiadors s’atonyinen entre ells. L’espectacle és atractiu, l’escenari acompanya i és divertit observar com molta gent surt de l’amfiteatre havent descobert que la imatge que va transmetre al món Russell Crowe posant-se a la pell del gladiador Maximo Decimo Meridio no és més que un producte hollywodià.

No faré cap spoiler per si encara queda algú que no ha anat mai a veure aquest espectacle (hi ha dues representacions diferents: Ludus Magnus Augusti i Munera Gladiatora), però que sapigueu que si el cap de setmana vinent teniu l’oportunitat de deixar-vos caure per l’amfiteatre podreu gaudir d’una lliçó d’història amb una bona dosi d’humor i d’acció (com que no estic convençuda que des de dalt les grades es pugui apreciar, dono fe que els membres de la companyia s’ho prenen molt seriosament i acaben les sessions plens de blaus i esgarrinxades).

Ars Dimicandi tornarà a actuar a l’amfiteatre els propers divendres, dissabte i diumenge (23, 24 i 25 de maig) i les entrades es poden comprar a través del portal TarracoTicket.

gladiadors 001 gladiadors 005 gladiadors 006 gladiadors 010gladiadors 012 gladiadors 013 gladiadors 015 gladiadors 016 gladiadors 018 gladiadors 021 gladiadors 023

Podeu veure més fotografies de l’espectacle en aquest àlbum creat a la pàgina de Facebook.

La ressaca de Sant Jordi

SantJordi 008Hi ha dos dies a l’any que per mi són màgics. L’un és el 23 de setembre, Santa Tecla. L’altre és Sant Jordi, és a dir, ahir. És màgic perquè no hi ha dia al món més bonic i romàntic que Sant Jordi, perquè l’ambient que es respira és de dia festiu tot i ser feiner, perquè tothom somriu i perquè tots els racons fan olor a un estiu que comença a acostar-se a passes agegantades.

M’encanta que es regalin roses vermelles carregades d’amor. Algunes de declaració, d’altres de recordatori i, fins i tot, algunes d’amor etern. No calen ni bombons, ni joies, ni grans rams de flors. Una rosa vermella en un dia com el d’ahir ho diu tot i més.

A banda, també és el dia en què a moltes cases hi arriben llibres nous a les prestatgeries. Noves aventures i nous personatges que a alguns els hi faran agafar el gust per la lectura, a d’altres els hi faran avorrir i a molts ens continuarà mantenint enganxats a una afició que ens ajuda a créixer i a aprendre constantment.

I per si amb això no n’hi hagués prou, el dia acaba amb castells. Amb una diada peculiar, que es fa en una hora estranya, en una plaça estranya i amb un sistema de rondes estrany, però que marca l’inici oficial de la temporada castellera. La millor de les notícies per aquells impacients que considerem que cinc mesos a l’any sense castells són una barbaritat.

Per tot això i per molt més, espero que hagueu passat un gran Sant Jordi!

SantJordi 001 SantJordi 002 SantJordi 003 SantJordi 004 SantJordi 005 SantJordi 006 SantJordi 007 SantJordi 010 SantJordi 011 SantJordi 012 SantJordi 013 SantJordi 014 SantJordi 015 SantJordi 016

A Tarragona ens agrada el Divendres Sant

_DivendresSant 021El Divendres Sant és un d’aquells dies on a Tarragona s’atura el temps. Fa anys i panys que els carrers s’omplen d’olor de ciri, de passos arrossegats i de repic de timbals. I així un any rere un altre. Però lluny de cansar, d’avorrir, de fer-se repetitiu, la ciutat s’hi continua bolcant com si aquella fos la darrera ocasió en què surt al carrer la Professó del Sant Enterrament. Des de primera hora de la tarda, milers de persones es comencen a congregar al voltant d’uns misteris que més tard, quan caigui la foscor, recorreran la Part Alta i les dues rambles. És molta la gent que es passeja cofoia vestida amb vestes, escapularis, guants i, en alguns casos, caputxes o cucurulles.

Tothom té algú a casa que ha sortit, que surt o que vol sortir a la Professó (a Tarragona n’hi diem així). Només cal mirar com les files són plenes de gent gran que fa anys que llueix la mateixa vesta, però també com molts infants, que encara no entenen ben bé què significa tot allò, s’arrosseguen amb cansament amb un ciri que goteja i es trepitgen una vesta que encara els hi va llarga. A casa l’han fet fer gran i amb una vora de quatre tombs perquè “el nen encara ha de créixer”. Un nen que no és conscient que ja forma part d’una tradició i que s’anirà fent gran dins aquella vesta que algun dia li acabarà quedant petita.

Potser serà difícil (per no dir impossible) que la Catedral s’ompli de fidels un diumenge qualsevol per escoltar una missa, però a Tarragona som així. És igual si som creients, practicants, agnòstics o ateus. A Tarragona ens agrada la Setmana Santa i, en especial, ens agrada la Professó del Divendres Sant.

_DivendresSant 001 _DivendresSant 002 _DivendresSant 003 _DivendresSant 004 _DivendresSant 005 _DivendresSant 006_DivendresSant 007 _DivendresSant 008 _DivendresSant 009 _DivendresSant 010 _DivendresSant 011 _DivendresSant 012 _DivendresSant 013 _DivendresSant 014 _DivendresSant 015 _DivendresSant 016 _DivendresSant 017 _DivendresSant 018 _DivendresSant 019 _DivendresSant 020

_DivendresSant 022 _DivendresSant 023 _DivendresSant 025 _DivendresSant 026