Herois

Vaig començar la temporada castellera el 13 d’abril a l’Ametlla de Mar i la vaig donar per acabada l’1 de novembre a Vilafranca del Penedès. No sé quants castells he vist intentar, desmuntar, carregar o descarregar, però tirant la vista enrere l’únic que puc dir és que han estat una barbaritat. I també han estat una barbaritat les fotos que he disparat per les places castelleres aquesta temporada.

Ara toquen uns mesos de descans, uns mesos en què agrairé no tenir tots els caps de setmana ocupats (tot i que segur que al gener ja diré allò de “ves, aquest cap de setmana podrien fer castells en algun lloc…”).

Però, abans de donar-ho tot per acabat fins l’any vinent (tot i l’article que vaig escriure l’altre dia) he volgut fer el meu petit homenatge als castellers i a les colles en forma de vídeo fotogràfic. Un homenatge per agrair-vos que durant els darrers mesos m’hagueu fet patir, xalar, enrabiar, riure, plorar… En definitiva, que m’hagueu fet gaudir una temporada més de la màgia dels castells regalant-me moments inoblidables.

No són ni un quart de totes les fotos que he fet i potser tampoc són les més boniques, però per mi són algunes de les que tenen un significat més especial i que deixen palès quins són els sentiments que es poden viure en una actuació castellera.

Gràcies per tot, herois!

Herois from Laia Díaz on Vimeo.

Fins l’any vinent castellers!

TotsSants-9

El dia 1 de novembre és des de fa algunes temporades el dia en què dono per acabada la meva temporada castellera. En sóc conscient que encara podria fer parada en alguna altra plaça, però a la diada de Tots Sants acostumo a posar el punt i final a mesos en que els caps de setmana són sempre sinònim de pinya, folre, castells i aleta.

Altres anys Tots Sants havia servit per posar la cirereta del pastís a una temporada de somni i, tot i que la temporada ha tornat a ser de somni, la diada de Vilafranca d’aquest 1 de novembre poc va tenir de cirereta. Hi vam veure quatre castells de gamma extra, un 5de9f, un 3de10fm, un 4de9sf i un 2de9fm, però també nou peus desmuntats, alguns intents i llenya bastant lletja. Així doncs, va ser una jornada força feixuga i que es va fer molt llarga, però com sempre és d’agrair al públic i als castellers que van resistir impertèrrits al pas de les hores. Un públic, però, força més escàs i menys entusiasta que en altres ocasions.

El cansament és evident, la temporada s’ha fet molt llarga, i més tenint en compte tot el que va passar en el Concurs de Castells, però segur que d’aquí dos mesos, quan hagin passat tots els grans àpats de Nadal, ja estarem tots impacients i amb ganes de tornar a veure castells.

Tot i això, ara no em queda una altra que dir-vos: fins l’any vinent castellers!

TotsSants-2 TotsSants-25 TotsSants-6 TotsSants-7 TotsSants-10 TotsSants-36 TotsSants-15 TotsSants-30TotsSants-16 TotsSants-40TotsSants-41 TotsSants-21 TotsSants-22

El Concurs de les llàgrimes que fan riure

concursdiu-12

Estaré durant setmanes recordant entusiasmada el que va succeir en el XXV Concurs de Castells de Tarragona i durant moltes més estaré agraint als castellers que ens fessin vibrar d’aquella manera. Podria semblar que aquest article d’avui és fàcil d’escriure, però intentar posar sobre el paper la magnitud de les emocions viscudes a la Tarraco Arena no és pas tasca senzilla.

El primer gran regal de dissabte va arribar de mans dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Després d’intentar-ho del dret i del revés, sobre l’arena de la TAP aconseguien descarregar el seu primer castell de vuit pisos. Era el primer moment del cap de setmana en què veia rialles de les que generen llàgrimes que semblen no tenir aturador. I des del mig de la plaça, els Xiquets del Serrallo feien la seva pròpia festa carregant un 5de7 amb agulla i un 9de7. Tenien ganes de quedar ben amunt i és que, segons deien, “al Concurs hi venim a sumar punts, no?”.

Dissabte la TAP va ser una autèntica festa. Diumenge la plaça va vibrar, però dissabte va xalar. Les colles venen a donar-ho tot, com ho demostra el fet que els Xicots de Vilfranca intentessin un 5de8 o que els Moixiganguers d’Igualada hi descarreguessin un 3de8, però entren a plaça amb ganes d’endur-se un bon record. Saben que no estaran entre les millors colles del món castellers, però en són conscients que ells també tenen capacitat per emocionar i per arribar a límits ben complicats.

Chapeau verds! Chapeau Vella!

Diumenge va arribar, però, el Concurs amb majúscules. Feia molts anys en què el dubte sobre qui ocuparia el primer lloc al podi no es mantenia fins a la cinquena ronda. Durant les darreres edicions els Castellers de Vilafranca havien imposat la seva hegemonia des de ben aviat, però en aquesta ocasió la Colla Vella de Valls els va fer suar molt. Ara bé, van tornar a demostrar que segueixen sent els millors del panorama casteller.

Però la Vella, tot i haver-se de quedar amb la segona posició de la classificació va marxar de la plaça més victoriosa que mai. Després d’una temporada amb molts alts i baixos, els de la camisa rosada van plantar cara i van portar a la TAP un impecable 4de9 amb folre i agulla, un màgic 3de10 amb folre i manilles i un impressionant 2de8 sense folre, tres estructures que es van emportar l’eixordador aplaudiment de bona part de la plaça.

Però el moment de traca va ser el 3de10 amb folre i manilles de la Jove. Després d’una castanya de magnituds bíbliques d’un 3de9 amb folre i agulla, alguns castellers liles em reconeixen que “estem bojos” quan els arriba la notícia. Bogeria o no, ho proven i ho aconsegueixen. A la primera. Al primer intent la Jove carrega un castell de deu pisos. I els hi cau. Els hi cau, però riuen. Entre el batibull de camises liles i de crits d’eufòria, des del segon pis de la plaça rebusco cares conegudes, i algunes de molt estimades, i quan les localitzo veig que ploren entre riallades. No és per menys, són de deu i han tornat a posar el nom de Tarragona entre l’elit dels castells.

Però no només ho van fer ells, una estona abans els Xiquets de Tarragona havien carregat un 2de9 amb folre i manilles després d’una patacada de les fortes en el primer intent. Però no es van fer enrere i ho van tornar a intentar amb una valentia que els hi va permetre guanyar-se el respecte i l’admiració de la TAP i aconseguir així col·locar-se en quarta posició.

Els qui no van tenir el dia van ser la Joves de Valls. Eren una de les colles favorites, però el 4de9 sense folre se’ls hi va ennuegar i van acabar marxant de plaça havent fet només dos castells, el 3 i el 5de9 amb folre. Ja se sap, hi ha cops en què les coses no surten, però a Valls encara queda una cita ben important aquesta temporada, de manera que els de la camisa vermella encara tenen una oportunitat per demostrar la feina feta durant els darrers mesos.

Després de tot això i de tot el que no m’ha cabut en aquest escrit, crec que queda ben palès perquè el Concurs és l’espectacle casteller més gran del món, això sí, ho és gràcies a les colles que el fan gran edició rere edició. Què toca ara? Esperar 722 dies perquè arribi el XVI Concurs de Castells.

Com que durant el Concurs vaig estar treballant i no vaig poder fer totes les fotos que m’hauria agradat, avui torno a comptar amb la col·laboració fotogràfica de l’inestimable Àngel Díaz (@angeltarraco a Instagram). Com sempre, en aquest àlbum de Facebook hi podrem trobar moltes més imatges dels tres dies de Concurs.

concursdiss-22 concursdis-7 concursdis-9concursdiss-5 concursdiss-7 concursdiss-12 concursdiss-16 concursdiss-19 concursdiss-29concursdiu-5 concursdiu-13 concursdiu-14 concursdiu-19 concursdiu-25 concursdiu-26 concursdiu-28 concursdiu-29 concursdiu-33 concursdium-21 concursdiu-34 concursdiu-35 concursdiu-36 concursdium-4 concursdium-15 concursdium-17 concursdium-27 concursdium-36 concursdium-38 concursdium-46

Les colles petites fan gran el Concurs de Castells

ConcursTorredembarra-17

Aquest passat diumenge la plaça del Castell de Torredembarra va acollir la primera jornada de la XXV edició del Concurs de Castells. Hi van actuar les dotze colles més “petites” i un aiguat de nassos va obligar a suspendre la diada quan tot just començava la tercera ronda. Tot i això vam xalar com mai.

I és que, sense saber ben bé com, m’he enamorat de l’ambient que es respira a les dues jornades que s’han incorporat al Concurs en les darreres edicions. M’encanta la competitivitat i la rivalitat del diumenge i gaudeixo molt veient grans construccions, però, per altra banda, em captiva l’aire que es respira en aquestes dues jornades en què per molts la màxima no és guanyar sinó fer la millor actuació possible.

De la poc més d’hora i mitja que va durar la diada em quedo amb les cares de son dels Castellers de Mallorca (la nit havia estat molt llarga…), amb el preciós 5de7 dels Castellers d’Altafulla, amb les pintures de guerra de la Jove de Vilafranca i amb la predisposició de totes les colles per acceptar de bon grat que no hi havia escenari alternatiu i que la jornada s’havia de donar per acabada abans d’hora per la pluja.

Dues rondes i poc que van donar per molt. Tant com donarà la jornada de dissabte que protagonitzaran un total de divuit colles del panorama casteller. Sincerament, fa temps que espero que arribi el primer cap de setmana d’octubre, però ara ja no tinc clar si l’espero per la competitivitat de la diada de diumenge o per la diversió de la de dissabte.

En aquesta ocasió, per motius laborals, em serà molt difícil fer fotografies del Concurs de Castells, per tant us deixo amb les que va fer un col·laborador del blog que està a punt de convertir-se en un dels habituals: l’Àngel Díaz (@angeltarraco).

ConcursTorredembarra-15 ConcursTorredembarra-3 ConcursTorredembarra-6 ConcursTorredembarra-8 ConcursTorredembarra-10 ConcursTorredembarra-13 ConcursTorredembarra-19

La Santa Tecla més castellera

SantaTecla-0123

Quan fa gairebé 48 hores que Tarragona ha entrat en aquell son profund del que no desperta fins la revetlla de Sant Joan, vull fer balanç de la Santa Tecla castellera, que ha donat per molt. Certament no ha estat el que les colles esperaven, però els hi ha donat l’impuls necessari per afrontar els dies que queden fins al Concurs de Castells amb unes ganes immenses.

El dia de Santa Tecla hi va haver algunes caigudes importants i, tot i que tres de les quatre colles van marxar de plaça havent fet la millor diada de la seva història per la festa major, ningú va marxar de la plaça de la Font amb l’alegria desmesurada d’altres ocasions. Sant Pere i Sant Pau va carregar el 3de8, però no el va descarregar, el Serrallo es va quedar a les portes de carregar el 4de8, la Jove no va poder amb el 2de9 amb folre i manilles i els Xiquets van fer la tripleta, però les baixes van fer que no poguessin portar a plaça la seva gran arma: el 2de9 amb folre i manilles. Tot i això, el paperàs de les quatre formacions va ser molt bo i les seves reaccions davant de les adversitats, per treure’s el barret.

Ara bé, no puc estar-me’n de fer una crítica a la diada de Santa Tecla i no té pas res a veure amb les colles. Té a veure amb el fet que la diada va començar més de vint minuts tard perquè les colles no podien entrar a plaça i amb que es va acabar més enllà de quarts de cinc de la tarda. No estaria de més reflexionar i intentar solucionar aquesta situació que va fer que a la ronda de pilars pràcticament hi quedessin a plaça els castellers i els quatre malalts de castells que estan a totes.

SantaTecla-0205 SantaTecla-0304 SantaTecla-0279 SantaTecla-0381

I l’endemà, dia de la Mercè, va arribar allò que a Tarragona en diem el pilar caminant. Després de dues rondes de castells en una plaça de les Cols on no hi cabia ningú més (potser també s’hauria de fer un replantejament organitzatiu ja que cada any les colles ho tenen més difícil per moure’s), les colles es van obrir pas per les escales de la Catedral i van començar a muntar un pilar de quatre que havia de pujar tots els graons que tenia davant, baixar-los i enfilar carrer Major avall fins a la façana de l’Ajuntament. Un recorregut de poc menys de 500 metres que mai es fa tan llarg com el 24 de setembre.

I allí és on surt tot. On surten tots els nervis, totes les emocions. És quelcom diferent al que s’acostuma a veure per les diades. És difícil d’explicar, però les cares, les mans tremoloses i les llàgrimes a punt de saltar de molta de la gent que fa el recorregut amb el pilar o de la que s’espera en una vorera per veure’l passar, no són com les que es veuen a la resta de places. El pilar caminant és el pilar caminant i no se’l pot comparar amb res més.

És evident que la Santa Tecla castellera no tornarà fins l’any vinent, però d’aquí poc més d’una setmana al calendari hi ha marcada una de les grans cites de l’any: Concurs de Castells. Ens veiem a la Tarraco Arena Plaça!

PilarsCaminant-16 PilarsCaminant-20 PilarsCaminant-21 PilarsCaminant-25PilarsCaminant-31 PilarsCaminant-28PilarsCaminant-29

Podeu veure més imatges de la diada de Santa Tecla i de la baixada dels pilars en aquest àlbum de la pàgina del Facebook.

On estan els límits de les colles castelleres?

PrimerDiumenge-0165

On estan els límits de les colles castelleres? Amb aquesta pregunta ballant-me pel cap, vaig marxar de la plaça de la Font aquest diumenge. Hi ha límit? Quan arribarà el dia en què les colles no podran més?

Moltes vegades fem broma entre els periodistes que estem cansats de dir o escriure aquella frase reconvertida en tòpic que diu “diada històrica”, però és que ha arribat un punt en què dia rere dia estem davant de diades històriques. La darrera la del Primer Diumenge de Festes de Tarragona. Mai abans quatre colles havien fet castells de gamma extra a la plaça de la Font. Mai. Ara sembla allò més normal del món. Ha arribat un punt que parlem de descarregar tresos de nous amb folre com si fos senzill, però és que les colles han arribat a un nivell en què descarregar el tres de nou folrat sembla cosa fàcil.

Aquest diumenge a Tarragona la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella de Valls ens van obsequiar amb un regal d’aquells del que pots estar presumint durant molt de temps. La rivalitat sana que hi havia entre les quatre formacions va fer que marxéssim a casa després d’haver vist deu castells de gamma extra, un dels quals, una estrena el 2de9 amb folre i manilles amb camisa de color lila.

No tot va sortir rodó, però tenint en compte el nivell de dificultat dels castells que es van portar a plaça la llenya va ser mínima i les alegries van ser màximes. No sé quants cops vaig arribar a escoltar, després dels pilars de comiat, la frase de “ja ens podem anar a emborratxar!”.

Tot i això, de la diada del Primer Diumenge em quedo amb dos moments. En primer lloc, amb l’eufòria de la Colla Vella després de tornar a descarregar, deu anys després, el 4de9 amb folre i agulla. S’ho mereixien. Els rosats porten una temporada bastant complicada després d’haver patit algunes baixes i a la Font van demostrar que, tot i els entrebancs, mai més s’han de posar en dubte les seves capacitats.

Ara bé, també em quedo amb les llàgrimes de l’Izan i del Salva, acotxador i terç del pilar de set amb folre dels Xiquets de Tarragona, un espadat que feia 16 anys que no completaven. Tot just després de posar el peus a la pinya i adonar-se que ho estaven aconseguint, el petit Izan va començar a plorar de nervis, de ràbia, però sobretot de felicitat. Aquells sanglots intercalats amb la seva immensa rialla em costaran molt d’oblidar. Igual que les llàgrimes del Salva, el jove pilaner matalasser de vint anys reverenciat per Quico Pino, l’experiència castellera personificada, que va ser incapaç de dir dues paraules seguides davant de càmera sense esclatar en llàgrimes d’alegria.

Compto els dies per tornar a posar el peus a la plaça de la Font per veure una nova diada castellera. Serà el dimarts 23 de setembre a la una del migdia: Santa Tecla.

PrimerDiumenge-0005 PrimerDiumenge-0040 PrimerDiumenge-0117 PrimerDiumenge-0150PrimerDiumenge-0184 PrimerDiumenge-0248PrimerDiumenge-0261 PrimerDiumenge-0307 PrimerDiumenge-0420 PrimerDiumenge-0446 PrimerDiumenge-0465 PrimerDiumenge-0483

Un Sant Fèlix per a la història

diadasantfelix-4

Al llarg de la temporada castellera hi ha moltes diades, però poques tenen l’emoció, l’encant i el nivell de Sant Fèlix. Enguany, a banda, hi havia l’al·licient que hi anava una d’aquelles colles que tinc ben a prop de casa, a la que veig assajar, actuar i de la escric habitualment les seves proeses. Una excusa com qualsevol altra perquè veure actuar a les dues colles vallenques i als verds en una mateixa plaça ja és raó suficient per aguantar hores i hores de calor i d’amuntegament de gent. La qüestió és que hi hagués anat igual, però tenir-hi a la Jove de Tarragona li donava certa cert valor afegit ja que era la constatació que cada vegada més les colles de Tarragona s’estan posicionant entre les grans del món casteller.

La gent sap que Sant Fèlix és Sant Fèlix i per això quan encara faltava més d’una hora pel moment previst en què havia de començar la diada les ombres de la plaça i els racons on un es pot mig repenjar ja estaven ben plens i començava a ser obligatori haver de menjar-se la solana que en aquelles hores ja queia sobre la plaça. Però per molts això és el de menys. Per Sant Fèlix acostuma a fer calor, ja se sap, així que l’estampa a la plaça de la Vila era de barrets i més barrets i de gent passant-se ampolles d’aigua i pots de crema solar. És curiós com en aquestes diades el consum de cervesa, almenys entre la gent que està al centre de la plaça, no és tan elevat com un creuria. Suposo que tothom hi arriba mentalitzat que moure’s per aquell lloc és missió impossible i trobar un lavabo encara més. Així doncs, l’estratègia per a molts és clara: beure l’aigua justa per no deshidratar-se, però sense abusar.

I com sempre les colles van entrar a plaça com van poder (algú hauria de fer un plantejament sobre com està organitzada aquesta diada per facilitar una mica més la vida als castellers) i van protagonitzar una primera ronda d’aquelles ràpides i àgils impròpies d’una diada de Sant Fèlix, però que el públic va agrair enormement. Amb poc més de mitja hora es van veure dos tresos de nou amb folre i els dos primers gammes extra: un 3de9 amb folre i agulla dels verds i un 2de9 amb folre i manilles de la Vella de Valls. Increïble.

A la segona ronda la cosa ja va agafar un ritme més propi de les diades del 30 d’agost, però és que va ser el moment del primer pòquer de gammes extra: un 5de9 amb folre de la Jove, un 3de10 amb folre i manilles de Vilafranca, un intent de 5de9 de la Vella i un altre 5de9 de la Joves de Valls. I la tercera ja va ser una altra història. Les caigudes van marcar les decisions de dues de les colles, mentre que les altres dues van seguir amb el ritme anunciat. 9de8 de la Jove, 4de9 amb folre dels verds, 3de9 amb folre de la Vella (que també va fer el 4de9 amb folre a la ronda de repetició) i el castell total de la Joves, el 4de9 sense folre. No em feu explicar perquè, però aquesta és una estructura que em fascina i tornar-lo a veure de nou em va fer tornar a posar la pell de gallina.

I com que amb set gammes extra sembla que no n’hi havia prou, les quatre colles ens van regalar un pòquer de pilars de vuit amb folre i manilles, només un de descarregat, el dels verds, però una aposta que demostra el ritme que porten les quatre colles aquesta temporada i les ganes d’oferir espectacle fins al final.

Poca cosa més a dir que donar-vos les gràcies a tots els castellers per fer-nos vibrar i gaudir durant més de tres hores!

diadasantfelix-7 diadasantfelix-10diadasantfelix-12 diadasantfelix-13 diadasantfelix-21 diadasantfelix-22 diadasantfelix-28diadasantfelix-37 diadasantfelix-42(1) diadasantfelix-43diadasantfelix-57 diadasantfelix-69

De gammes extres i places petites

catllar-8

La segona quinzena d’agost marca l’inici de les maratons castelleres. Fa anys que a la meva agenda tots els caps de setmana des del dia de Sant Magí i fins a l’1 de novembre deixen d’estar lliures i passen a estar ocupats per un monopoli de camises de colors.

Aquest ha estat el primer cap de setmana de doblet: El Catllar i l’Arboç. Dues places properes a casa, molt importants i, també, molt petites. De fet, la del Catllar és tan petita que quan un hi posa els peus per primera vegada no creu que sigui possible que allí dins hi puguin cabre tres de les colles més multitudinàries del panorama casteller: Vella, Jove i verds. Però sí, hi caben. No cal desafiar cap llei de la física per fer-les entrar, ara bé, si que cal encomanar-se a la paciència dels castellers que durant gairebé tres hores han d’aguantar un amuntegament que en molts casos no els deixa ni respirar tranquil·lament.

Alguns afortunats vam tenir la sort de veure-la des de les alçades i d’aquesta manera vam poder captar aquelles imatges tan estètiques de les pinyes tancant-se que fa un parell d’anys va popularitzar el fotògraf David Oliete. Ara bé, a l’Arboç la història ha estat una altra. Des de peu de plaça, he viscut en carn pròpia una diada en què també era imprescindible que tothom estigués molt ben avingut i he desistit, fotogràficament parlant. Feia calor i he acabat a la ombra veient la diada amb una cervesa a la mà, cosa que de tant en tant tampoc està malament.

A nivell casteller, només em cal treure el barret davant del paperàs que està fent la Colla Vella superant amb dignitat i amb molts bons resultats tots els entrebancs que se li estan posant pel camí. I també al·lucinar la tendència ascendent d’uns Castellers de Vilafranca dels qui fa unes setmanes se sentia a dir que havien arribat a un “fin de ciclo” i que aquest cap de setmana han fet tres gamma extra gairebé sense despentinar-se. Però, sobretot, si alguna cosa em té admirada és el que està fent la Jove de Tarragona aquesta temporada. Tretze 3de9 amb folre consecutius descarregats, dos 9de8, dues catedrals folrades… Potser qui no acabi d’entendre aquests números considerarà que és quelcom habitual, però no senyors, és una brutalitat, i el més sorprenent de tot és que encara queden per endavant els dos mesos més intensos de la temporada.

Així doncs, propera parada… Sant Fèlix!

Com és habitual, trobareu més imatges de la diada del Catllar en aquest àlbum a la pàgina del Facebook.

catllar-9 catllar-11 catllar-13 catllar-15 catllar-18 catllar-19 catllar-21 catllar-22catllar-30 catllar-23 catllar-40 catllar-45 catllar-49 catllar-56

Un Sant Magí màgic

diadasantmagi-38

No és la primera vegada que sóc testimoni d’una diada castellera històrica, però si que ha estat la primera vegada que he viscut un directe una diada de les que et fan sentir un orgull immesurable de les colles castelleres de Tarragona. Aquest Sant Magí ha estat diferent, ha estat d’aquells que no s’oblidaran mai i també d’aquells que algun dia explicarem als nostres néts.

El primer impacte del dia el vaig tenir tot just quan les colles entraven a plaça. Poques vegades havia vist junts tants nervis i tanta concentració. Centenars de castellers van entrar a plaça gairebé sense veure-hi, amb la mirada perduda, per inèrcia. Sabien on anaven i eren conscients que no era moment de perdre el temps saludant o inspeccionant qui s’havia apropat fins a la plaça, era el moment de començar a fer màgia.

I la màgia va arribar des dels quatre colors. En poc més de tres hores les quatre colles de Tarragona ens van fer posar la pell de gallina, saltar, cridar, aplaudir, plorar, tremolar… Van saber transmetre al públic totes aquelles emocions que es desprenen del món casteller i que únicament es deixen veure de tant en tant en aquelles places que tenen un què molt especial. La plaça de les Cols és, sens dubte, una d’elles.

El balanç? Tarragona ja té dues colles de gamma extra i dues més que fan castells de vuit pisos. Ni grans, ni petites, enormes! I el millor de tot és que els trucs de màgia  s’han començat a fer per Sant Magí, quan encara queden dos mesos de temporada… Com xalarem!

Si voleu llegir una crònica exhaustiva de la diada aquí us deixo la que vaig escriure pel diari digital El Circ de Tarragona i, com sempre, en aquest àlbum de Facebook trobareu moltes més imatges de la diada.

diadasantmagi-3 diadasantmagi-12 diadasantmagi-24 diadasantmagi-29 diadasantmagi-33 diadasantmagi-36 diadasantmagi-45 diadasantmagi-48 diadasantmagi-58 diadasantmagi-60 diadasantmagi-67 diadasantmagi-70 diadasantmagi-84

A Terrassa també hi saben fer castellots

FM Terrassa-18Terrasa. 6 de juliol. Tres castells de gamma extra.

Fins diumenge, mai abans havia posat els peus a Terrassa. A hores d’ara ja recordo el meu pas per la ciutat vallesana com el dia en què vaig veure tres castells de gamma extra un primer cap de setmana de juliol. Tres, senyors, tres! Sí, només un descarregat, però no deixen de ser tres castells superiors al 3de9 amb folre (sense voler entrar en polèmiques, de moment, considerarem el 9de8 com un gamma extra).

Era el dia de la seva festa major i els Minyons van arribar al Raval de Montserrat amb ganes de cremar les naus. Hores abans ja havien fet la seva millor diada en una vigília de festa major, però el millor estava per arribar. Per obrir plaça van optar pel 2de9 amb folre un manilles, un dels castellots que més m’agrada. Estava perfecte, clavat, preciós, però una relliscada de la canalla va fer emmudir la plaça quan es van despenjar en el moment en què començaven a sortir del pom de dalt. Per sort, la caiguda va ser només un ensurt, no els va restar confiança i a la segona ronda van repetir el 9de8 de la nit anterior, aquella estructura que tant adoren fotografiar els turistes. Perquè sí, ahir per Terrassa s’hi van deixar veure alguns estrangers, un dels quals, ubicat just darrere meu, va deixar anar una meravellosa perla: “Lo que más mola de los castellers es que te hinchas a tocar tetats y culos”. Sense comentaris.

A la tercera ronda va arribar la catedral folrada, un altre castellot. Des de bon principi ja s’intuïa que seria molt difícil descarregar-lo, de fet, semblava complicat que es pogués arribar a carregar, però amb una feinada increïble per part del folre va permetre que els malves poguessin fer les dues aletes abans que el castell anés avall. Felicitats Minyons!

Ara bé, l’altra colla amfitriona, els Castellers de Terrassa, també van tenir el seu particular gamma extra de la jornada. Al 4de8 se’l considera un castell de la gamma bàsica de vuit, però pels de la camisa turquesa aquest va ser l’ós més dur de rossegar. Amb un terç al límit del col·lapse, el terrassencs van defensar el castell fins al límit, fent embogir la plaça quan aquesta va poder veure que, tot i els contratemps, es podria acabar descarregant.

I a qui no s’haurà de perdre de vista aquesta temporada és a la Colla Jove de Tarragona. La sortida a Terrassa era sinònim d’estrenes i tot alguns nervis que es podien intuir just abans de començar la diada, els liles van saber descarregar tres castells i un pilar d’aquells de postal. Un 3de9 amb folre que enguany ja fan sense gairebé despentinar-se, un 4de9 folrat que a l’assaig els hi havia donat molts problemes, per això encara no l’havien provat, i que van completar com si res i un 4de8 amb l’agulla que es tenen aprés de memòria. A banda, també van estrenar un pilar de set de manual al que sembla que aviat se li podran posar manilles. Poc a poc els del Cós del Bou es van fer un lloc destacat entre les colles punteres del país i caldrà veure fins on són capaços d’arribar aquesta temporada si continuen amb aquest ritme endimoniat.

Com sempre, podeu trobar més imatges de la diada en aquest àlbum de la pàgina de Facebook.

FM Terrassa-5 FM Terrassa-6 FM Terrassa-13FM Terrassa-14 FM Terrassa-20 FM Terrassa-22FM Terrassa-36FM Terrassa-45 FM Terrassa-46 FM Terrassa-49 FM Terrassa-63FM Terrassa-65