Catània, l’explosió de l’Etna i Taormina

catania-taormina-6

23 de novembre de 2013

Aquell dissabte ens vam despertar als peus de l’Etna sota un sol radiant i amb la intenció de pujar amb el funicular fins 3.000 metres per veure les fumaroles del volcà. Ara bé, mentre esmorzàvem al B&B Soto Il Vulcano, la seva propietària va trucar a la centraleta per acabar de confirmar el que ens acabava de dir: fa massa vent i el funicular està aturat. Així doncs, res de volcà i a esperar fins l’endemà.

De fet, preveient que podia passar alguna cosa similar ja vam decidir quedar-nos dues nits a la zona per tenir més oportunitats. A banda, per si el vent no fos suficient també ens van comunicar que durant la nit hi havia hagut algunes explosions i que per precaució no deixaven pujar a la zona.

Així doncs, no ens va quedar altre remei que canviar de plans i vam decidir anar fins a Catània, a poc més de 15 minuts en cotxe de la casa on ens allotjàvem. Durant el recorregut no vam perdre de vista el volcà perquè s’hi estaven repetint algunes explosions (impossible d’escoltar des de la base) i deixava anar una miqueta de fum. Jo ja estava més que emocionada amb aquell filet de fum volcànic!

Però l’emoció va durar poc. Entrar a Catània amb cotxe és un caos! L’infern! Vam seguir el GPS fins al centre, després de superar diversos embussos, i a partir d’allí vam intentar trobar un lloc per aparcar. Vam acabar perduts enmig d’un mercat ambulant i dins d’una zona de vianants! No us podeu arribar a imaginar els nervis i la suada que vam passar, però quan començàvem a sortir del caos i ens dirigíem ja cap a un aparcament de pagament (va ser impossible trobar una zona gratuïta) se’m va acudir tornar a mirar cap a l’Etna, que feia estona que havia oblidat intentant sortir de l’embús. I… BOOM!

catania-taormina-1 catania-taormina-2

Mentre fèiem tombs amb el cotxe havia esclatat! I ara ja no era un filet de fum, era una columna enorme i una pluja de cendra que anava cap al nord! Crec que l’Àlex difícilment oblidarà l’ensurt que li va provocar el crit d’emoció que vaig fer dins el cotxe en veure aquell espectacle… Reconec que a partir d’aquí em vaig despreocupar una mica del tema aparcament i vaig decidir que la meva càmera i jo no tornaríem a perdre de vista aquella muntanya.

catania-taormina-3

Un cop aparcats l’espectacle volcànic va seguir durant una bona estona. De fet, vam estar caminant pel centre voltejant constantment la mirada per si la cosa anava a més. En cap cas per por. Els sicilians estaven tranquil·líssims, així que l’únic que havíem de fer era gravar aquella imatge a la nostra memòria. I de cop i volta tot va tornar a la normalitat. De la mateixa manera que va aparèixer la columna de fum, provocada per una explosió a dins d’un dels cràters, va desaparèixer.

Així doncs, a partir d’aquí tota la nostra atenció se la va emportar Catània, la segona ciutat més gran de Sicília. El centre neuràlgic és la Piazza del Duomo, declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. Al mig hi ha la Fontana dell’Elefante i davant seu la Catedral de Santa Àgueda. A banda, des d’aquesta mateixa plaça hi surten un munt de carrers on s’hi ubica La Pescheria (el mercat del peix), on es ven tot tipus de peix fresc, fins i tot, per menjar allí mateix. És altament recomanable anar-hi al matí i un espectacle per tots els sentits. A més, a mesura que t’hi vas endinsant acabes enmig del mercat de fruites i verdures, conegut com La Fiera, d’on és impossible sortir sense haver comprat res. Nosaltres vam picar amb un bon tros de parmesà i uns quants festucs.

catania-taormina-4 catania-taormina-7 catania-taormina-8 catania-taormina-9

Un cop recorreguts tots els carrerons del centre, tenint en compte el que ens havia costat entrar a la ciutat, vam decidir anar a buscar el cotxe per marxar cap a Taormina a dinar. La distància entre les dues ciutats és de poc més de 50 quilòmetres, però vam estar gairebé dues hores per arribar-hi. Una per sortir de Palerm i una mes per l’autopista. El meravellós espectacle de l’Etna havia deixat anar una pluja de cendra que havia cobert tot al seu pas al nord de l’illa i per l’autopista només es podia circular per un carril i a una velocitat moderada per no patinar.

catania-taormina-10

De fet, l’estampa que ens vam trobar en arribar a Taormina era increïble. Un malson pels seus habitants, però al·lucinant per nosaltres. Tota la ciutat estava sota una capa de cendres negres. Resultat? Escombres, màquines excavadores i bosses de brossa enormes per intentar tornar el més ràpid possible a la normalitat.

catania-taormina-11 catania-taormina-12

Aparcar a Taormina és molt complicat, sobretot durant els mesos d’estiu o en temporada alta. És per això que hi ha la possibilitat de deixar el cotxe al nord del centre urbà, a l’aparcament Lumbi, des d’on surt un autobús que va cap al centre. Si no, una altra opció per arribar al centre, és deixar el cotxe a l’aparcament del funicular i fer-lo servir per pujar fins a dalt de la muntanya. Al novembre nosaltres no vam tenir gaire problemes, tot i que vam haver d’acabar pagant (5€ per tres hores) per aparcar.

Després de dinar per 29 euros un antipasto i dos copiosos plats de pasta a la Trattoria Rosticepi (Via S. Pancrazio,18) ens vam dirigir cap a la principal atracció del municipi: el Teatre Grec. L’entrada val 8 euros, però asseure’s en aquella graderia amb vistes al Mediterrani i a l’Etna no té preu. És un dels teatres antics més bonics que recordo. Suposo que l’emplaçament hi fa moltíssim, però l’espai està molt ben conservat i us asseguro que és fàcil perdre-hi la noció del temps.

catania-taormina-13 catania-taormina-15 catania-taormina-16

Després de fer desenes de fotos i de comprovar la textura de la cendra volcànica que xafàvem (és curiós com no embruta gens), ens vam passejar pel Corso Umberto I i els seus carrerons, una zona que durant l’estiu acostuma a ser el destí de bona part de la jet set italiana. Aquell dia era un anar i venir d’escombres. A més, tot i ser finals de novembre no vam voler deixar passar l’oportunitat de menjar-nos un bon gelato.

catania-taormina-17 catania-taormina-18

Un bon tram de tornada per l’autopista va tornar a ser a 50 quilòmetres per hora i entremig de muntanyes de cendra. Ara bé, quan estàvem a mig camí vaig veure un fil de lava que descendia des d’un dels cràters de l’Etna (segon crit d’emoció del dia i segon ensurt per l’Àlex que tornava a estar concentrat en la carretera…). Això va ser el que ens va fer desviar una mica de la ruta i intentar apropar-nos a altres pobles de la base del volcà per veure els reguerons de magma des de més a prop, però quan hi vam arribar els núvols havien cobert el cim i ja no vam veure res. Tot i això, no tothom pot dir que en un mateix dia ha vist una explosió volcànica i un filet de lava!

Cansats a més no poder de tantes emocions, vam tornar a sopar a l’Osteria Garibaldi (via Garibaldi, 30) de Nicolosi, on vam repetir l’experiència de menjar una pizza amb crosta feta de formatge i on ens vam estar preguntant si l’endemà l’Etna donaria una treva i ens deixaria arribar fins a les seves fumaroles…

Anuncis

Excursió a Stirling des d’Edinburgh o Glasgow

stirling-8

La passada primavera vam fer una escapada de quatre dies a Escòcia i encara que l’objectiu principal era visitar d’Edinburgh i Glasgow no vam voler perdre l’oportunitat de fer una excursió fins a la ciutat històrica d’Stirling.

A mig camí entre Glasgow i Edinburgh, just a la frontera entre les Terres Altes (Highlands) i les Baixes (Lowlands), Stirling és a dia d’avui la ciutat més petita d’Escòcia, però és mundialment coneguda ja que la seva estratègica ubicació al capdamunt d’un turó amb el riu Forth als peus l’ha convertit en un punt estratègic i protagonista durant molts moments de la història escocesa.

Des de les estacions de Glasgow i Edinburgh, hi surten trens cada mitja hora en direcció a Stirling (a Glasgow a les hores i en punt i als dos quarts i a Edinburgh als 3 i als 33 minuts de cada hora). El preu del bitllet està sobre les 10 i 11 lliures, el trajecte té una durada aproximada d’una hora i el tren et deixa just als peus del turó, en un punt molt accessible a tots els indrets d’interès de la ciutat.

stirling-2

Una de les parades obligades d’Stirling és el seu castell. No ens enganyem, l’entrada no és barata, costa 14 lliures per persona (març 2014), però val la pena perdre’s per entre totes les seves sales i passejar-se per la muralla. Ara bé, si no esteu disposats a pagar l’entrada, com a mínim pugeu fins a l’esplanada que hi dóna accés perquè des d’allí podreu contemplar les millors vistes de la ciutat i de tot el territori que la rodeja (nosaltres ens ho vam haver d’imaginar perquè la boira no ens va abandonar en tot el dia…).

stirling-3 stirling-7

Tant si és de pujada com de baixada del castell, no perdreu l’oportunitat d’entrar al cementiri antic, ple de nombrosos meravelles escultòriques, custodiat per l’església de Holy Rude a una banda i el castell a l’altra. A banda, a Stirling també hi podeu visitar l’Old Bridge, famós per la Batalla del Pont d’Stirling, un dels enfrontaments més importants de les guerres d’independència d’Escòcia. Aquesta va ser una de les batalles que va guanyar l’heroi escocès William Wallace enfront de les tropes angleses.

stirling-1 stirling-9 stirling-10

De fet, des d’aquest pont, es té una molt bona panoràmica del monument a William Wallace que es va construir en un dels turons que rodegen la ciutat. Justament quan hi vam anar nosaltres estava tancat per manteniment, però sapigueu que per arribar-hi es pot agafar un dels autobusos públics que surt de l’estació de trens (caminant hi ha uns 40 minuts) i que et deixa als peus del turó, on hi ha una botiga de regals. Allí hi ha un minibus que et puja el darrer tram. Tot i que aquest darrer tram no arriba ni al mig quilòmetre s’ha de tenir en compte que la pendent és molt pronunciada i no apta per a totes les cames. Per gaudir de les meravelloses vistes s’ha de pujar fins a dalt de tot de la torre després d’haver pagat 8,50 lliures. En total, 246 escalons per una escala de cargol.

A banda de tots els punts de la ciutat carregats d’història, tingueu en compte que també val molt la pena fer una passejada per tot el centre: carrerons estrets, cases antigues, esglésies mig amagades… És una petita ciutat encantadora!

stirling-4 stirling-5

El teatre de Siracusa i el petit poble d’Acireale

sicilia-4

22 de novembre de 2013

Una passejada nocturna per Siracusa no és suficient, així que, sota un sol radiant i una temperatura molt agradable per ser finals de novembre, vam sortir del B&B amb ganes de descobrir nous racons de l’illa d’Ortigia, el centre neuràlgic de Siracusa.

Cada matí, per la zona de la Via Trieste i la Via Trento, hi ha mercat ambulant on, com és habitual a tota Sicília, el producte estrella és el peix. Tot i que molt més petit que el Mercato Ballarò de Palerm també té aquell encant dels mercats del sud d’Itàlia amb venedors que diàriament es deixen la veu lloant les virtuts dels seus productes.

sicilia-1

El punt més turístic d’Ortigia és, però, la Piazza del Duomo. La catedral de Siracusa és caracteritza per tenir una façana barroca, però un interior força auster que aprofita les columnes de l’antic temple d’Atenea que hi havia en aquest mateix punt. Entrar a la Catedral costa 2€. Des d’allí val la pena dirigir-se cap a la Piazza Archimede, on hi ha la Font d’Artemisa, i fer un recorregut pels carrerons estrets i plens de balconades ben plenes de torretes i flors. Segurament el de Siracusa és un dels casc antics més ben cuidats de tota Sicília.

sicilia-2 sicilia-3

Ara bé, una parada abans de marxar de Siracusa és el Teatre Grec, amb una càvea de 67 files, un dels més grans construïts pels grecs i que avui en dia encara està en ús. L’entrada al recinte costa 10€, tot i que s’ha de tenir en compte que també permet visitar les canteres de pedra que anys enrere s’usaven com a presó (la més coneguda és l’Orecchio di Dionisio) i l’antic amfiteatre romà, que està parcialment excavat a la roca.

sicilia-5 sicilia-6 sicilia-7

La nostra intenció, abans de seguir cap al nord, cap a la zona de Catània, per on havíem de passar la nit, era desviar-nos una mica cap al sud i anar fins a Noto, però se’ns va fer tard i vam decidir tirar cap a Acireale, una petita població costanera que és un important centre termal, ja que hi ha nombroses fonts d’aigües sulfúriques i iòdiques, entre d’altres (no cal oblidar que l’Etna està a tocar d’aquesta zona). Acireale és un clàssic poble sicilià amb molta vida a l’estiu i molt poca a l’hivern. A l’hora de dinar, quan hi vam arribar nosaltres, era una mica ciutat fantasma, tot i això val la pena passejar-hi una estona i arribar fins al mirador que hi ha a tocar del mar. Acireale va quedar completament destruïda per un terratrèmol el 1693, però la reconstrucció va deixar un gran nombre de monuments d’altíssim valor artístic i arquitectònic.

sicilia-9 sicilia-10

Les següents dues nits havíem planificat passar-les per la zona de Catània. Per què dues nits? Un dels objectius principals del viatge era pujar amb el telefèric que et porta fins a una de les zones d’accés més elevades de l’Etna i com que viatjàvem al novembre i érem conscients que no sempre el temps acompanya vam voler quedar-nos dues nits a la zona per si algun dels dos dies teníem sort. Finalment no en vam tenir, però el regal que ens va fer l’Etna va ser molt millor! (En el proper article us ho desvetllo…).

Així doncs, vam valorar la possibilitat de dormir a Catània, però no vaig fer més que llegir que els allotjaments eren molt rònecs i que aparcar-hi era un calvari, així que ens vam decantar per allotjar-nos en un B&B situat en un petit poblet al peus de l’Etna. L’elecció final va ser el B&B Soto Il Vulcano. És imprescindible portar GPS per localitzar-lo o tenir un sentit de l’orientació increïble! A nosaltres ens va costar de trobar, però un cop allí vam estar encantadíssims amb el tracte del matrimoni que el regenta, amb la qualitat de les habitacions i amb els esmorzars. Quins esmorzars! A banda, el centre de Nicolosi està a cinc minuts amb cotxe i allí hi ha un restaurant, l’Osteria Garibaldi (via Garibaldi, 30) on van unes pizzes amb una crosta feta de formatge que estan per llepar-se’n els dits! Això sí, si hi aneu demaneu-ne una per cada dos perquè, tot i això, és gairebé impossible acabar-se-la! A nosaltres la pizza i un entrant ens va costar 27€ per dues persones.

sicilia-11

Ens en vam anar a dormir ben tips sense poder-nos imaginar la sorpresa que ens esperava l’endemà al matí…

Viatjar a Islàndia a l’estiu i no arruinar-se en l’intent

preus

Islàndia és un dels països més cars del món i us asseguro que aquesta afirmació no és cap tòpic. A més, si es viatja a l’illa durant la temporada alta, que únicament va des de finals de juny fins a mitjans/finals d’agost (és quan fa més bon temps, menys fred i quan hi ha més hores de llum), s’ha de tenir en compte que encara pot sortir més car del que es tenia previst. Tot i això, hi ha alguns trucs per viatjar a Islàndia i no quedar escurat del tot… Així doncs, a continuació, us deixo uns quants consells i indicacions (n’hi ha alguns que més que trucs són recomanacions perquè el viatge surti a la perfecció) per la vostra butxaca que considero que hauríeu de tenir en compte si esteu plantejant-vos la possibilitat d’anar a passar les vacances a Islàndia:

Llogar un 4×4 o un utilitari?                                                                                              Si us voleu moure amb cotxe pel vostre compte valoreu la possibilitat de llogar un 4×4. No hi ha problemes per conduir per la Ring Road (l’única carretera principal que dóna el tomb a tota l’illa) amb un utilitari, tot i que alguns trams no estan ni asfaltats, però si voleu sortir de les rutes convencionals o visitar el centre de l’illa la millor opció és un 4×4. Abans de viatjar-hi agafeu un mapa, decidiu on voleu anar i a partir d’aquí preneu la decisió del cotxe. Llogar un 4×4 no és barat, però si heu de conduir per diverses carreteres que tenen el distintiu F (aquesta és la senyal que alerta els conductors que aquella via és només per a 4×4) segurament us sortirà a compte. Una de les companyies que ofereix preus més competitius és Reykjavik Cars.

La gasolina no és cara                                                                                                 Encara que sembli mentida, el preu de la gasolina és força normal. A més, els preus no canvien gaire d’un punt a l’altre de l’illa. Quan hi vam anar nosaltres (juliol 2014), tant al nord com al sud, el litre de gasolina costava entre 247 i 249 isk, menys d’1,70 euros.

Pagueu l’assegurança per danys de grava o lava                                                     Tant si llogueu un utilitari com si llogueu un 4×4 pagueu l’assegurança que eximeix de responsabilitats en cas que ratlleu el cotxe per culpa de la grava. N’hi ha per totes les carreteres i és molt fàcil deixar algun senyal al cotxe. Penseu que nosaltres, el primer dia, sense haver sortit de la carretera principal, ja portàvem un petit cop a la lluna del davant d’un altre cotxe que ens havia llençat sense voler una pedra. El que us pot costar fer front a tots els petits cops és molt més car que l’assegurança! Nosaltres amb Sixt vam pagar 54 euros per set dies.

Viatjar fent autoestop                                                                                                        Hi ha molta gent que decideix moure’s per l’illa fent autoestop. És l’opció més barata i els conductors islandesos són molt amables i acostumen a agafar viatgers. L’únic que heu de tenir en compte és que, si aneu amb el temps just, hi ha molts trams de carretera on hi ha molt poc trànsit, sobretot cap al nord de l’illa, i és molt fàcil perdre molt de temps esperant que passi un conductor que t’agafi i et porti fins on vols.

Tots els allotjaments reservats o fer acampada lliure                                            Durant la temporada alta la demanda d’allotjament és molt elevada i és molt difícil arribar a un poble i esperar trobar un llit a la primera. Si viatgeu en aquestes dates, el millor és que aneu amb totes les nits reservades perquè sinó us podeu trobar al carrer més d’un dia. Una opció molt barata és anar de càmping o, fins i tot, l’acampada lliure, que està permesa en els terrenys públics (és difícil diferenciar quins són públics o quins privats, però per encertar-ho només cal acampar al costat d’un pont que segur que aquella zona és pública). Ara bé, si viatgeu un grup de gent més nombrós (dues persones no surt a compte) també hi ha l’opció de llogar bungalows, que no són barats, però si es pot dividir el total és una molt bona alternativa.

Comprar als supermercats Bonus                                                                               La majoria de guesthouse t’ofereixen la possibilitat de fer servir la cuina, així que una opció per estalviar en alimentació (la majoria de restaurants, encara que no siguin res de l’altre món, són cars) és anar al supermercat i fer-te tu el menjar, encara que només sigui el sopar. La cadena de supermercats Bonus, que té per logo un porquet, és la més barata i està repartida per tota l’illa.

Menjar als restaurants de les gasolineres                                                                 Una altra alternativa per menjar barat són els restaurants de les gasolineres. Com que hi ha alguns punts de l’illa que estan molt poc habitats, l’únic que et trobes a la vora de la carretera són gasolineres que disposen d’una petita àrea de servei. Les gasolineres de la cadena N1, les més nombroses a Islàndia, acostumen a tenir una mica de self service a bon preu i, fins i tot, supermercat.

Beveu aigua de l’aixeta                                                                                                 No cal que compreu aigua embotellada. L’aigua de l’aixeta és boníssima a tota l’illa, així que la millor opció és que invertiu els diners en una bona cantimplora i que l’aneu reomplint durant tot el viatge. Als mateixos establiments de restauració quan demanes aigua per beure te la porten directament de l’aixeta. Sinó sempre podeu matisar que voleu “water from tap” (aigua de l’aixeta) i no us posaran cap inconvenient i molt menys us la cobraran. Pel que fa a la resta de begudes, hi ha molts llocs on pagues al voltant d’unes 300 corones (uns 2 euros) per un refresc o per un cafè o te i el que fan és donar-te un got que pots reomplir les vegades que vulguis.

La Vall dels Temples d’Agrigento i els mosaics de Piazza Armerina

sicilia-1

21 de novembre de 2013

Aquell matí ens vam despertar en una habitació amb vistes a la Vall dels Temples d’Agrigento, que havia de ser la primera parada d’aquell dia, però abans ens esperava un esmorzar de luxe, d’aquells que es recorden durant molt de fet. De fet, encara salivo ara quan penso en com n’estava de deliciós aquell croissant farcit de crema festucs que ens vam cruspir. Sense cap mena de dubte, si algun dia tornem a Agrigento repetirem allotjament. El B&B Le Cinque Novelle (Via Giovanni Amendola, 24) va ser espectacular! El millor del viatge, sense cap mena de dubte.

Així doncs, amb la panxa ben plena ens vam dirigir cap a la Vall dels Temples. Hi ha diverses portes d’accés, tot i que la principal està a la Piazzale dei Templi, on s’arriba seguint la Via Francesco Petrarca i la carretera provincial 4 (SP4). Allí, però, no s’hi pot aparcar, així que cal anar fins un aparcament (val 2€deixar-hi el cotxe, està senyalitzat i no té pèrdua) i llavors caminar uns 10 minuts entre restes d’alguns dels temples fins a arribar a la porta principal.

A la zona oriental hi ha el Temple d’Hèrcules, el més proper a l’entrada, el Temple de la Concòrdia (és el més ben conservat) i el Temple d’Hera. Per anar a la zona occidental s’ha de tornar al punt de partida per anar a veure el Temple de Zeus, està molt destruït, el Temple de Dioscuri i el Temple d’Esculapi, que es caracteritza per ser el més petit de tots i per tenir grans murs enlloc d’una columnata. L’entrada al recinte ens va costar 10€ per persona.

Tot i que l’indret és espectacular, vam trobar-nos que a mitja visita va començar a diluviar. No hi ha cap punt on et puguis refugiar, així que, tot i portar impermeables i paraigües la situació era bastant incòmoda. Això va fer que no ens atrevíssim a arribar fins al Temple d’Hera, el que ens quedava més allunyat, però quan just vam decidir girar cua va sortir el sol (Llei de Murphy…).

sicilia-2 sicilia-3 sicilia-4

Un cop vistos tots els temples, vam seguir la ruta en direcció al centre de l’illa, cap a Piazza Armerina. A les afores d’aquest típic poble sicilià hi ha una gran vila romana on s’hi conserven un gran nombre de mosaics en molt bon estat: la Villa Romana del Casale. Ens hi vam estar gairebé dues hores recorrent tots els seus passadissos i sales i contemplant tots els detalls dels meravellosos mosaics. Els 14€ que costa l’entrada (per persona) i els 3€ d’aparcament (els has de pagar sí o sí perquè no tens cap altre lloc on deixar el cotxe) no ens van doldre gens.

Com que se’ns havia fet bastant tard vam decidir aturar-nos a dinar en una trattoria que hi havia al costat de la carretera abans d’arribar al poble, una gran decisió. No va ser barat, 37€ per dues persones, però a la Trattoria La Ruota (Contrada Paratore Casale, s/n) vam menjar un antipasto, uns espaguetis amb festucs (són típics de l’illa) i un plat de carn que estaven per llepar-se’n els dits.

sicilia-5 sicilia-6 sicilia-7 sicilia-8

Just després de dinar vam agafar el cotxe i vam marxar cap a Siracusa, on fèiem nit. Teníem per endavant gairebé dues hores de carretera, així que ens ho vam prendre amb relativa calma. L’entrada a Siracusa va ser una mica caòtica, a més, el nostre B&B estava a l’interior de l’illa Ortigia, el cor de la ciutat, una zona on està pràcticament prohibida la circulació de cotxes i encara més l’aparcament. Tot i això, els carrers del voltant del Ponte Nuovo, el principal accés a Ortigia, tenen moltes places d’aparcament gratuïtes. Així doncs vam tenir sort d’aparcar amb certa facilitat, tot i que segurament durant els mesos d’estiu la cosa es deu complicar bastant.

Un cop instal·lats al B&B Globetrotter (Corso Matteotti, 45), que havíem reservat a través de Booking per 49€ amb esmorzar inclòs, vam sortir a fer un tomb per l’illa, tot i que estàvem cansats i ens vam deixar el gruix per l’endemà, i vam acabar entrant a la Trattoria Zsa (via Roma, 73) on vam sopar uns espaguetis al nero di sepia i uns macarrons amb peix espasa, un dels més consumits a Sicília. Encara no entenc com no vam tornar amb cinc quilos de més després de tot el que vam arribar a menjar… Però Itàlia és Itàlia!

sicilia-9 sicilia-10

Escapada a la Garrotxa (Part II)

garrotxa-22

A hores d’ara ja em queda força lluny l’escapada a la Garrotxa que vam fer a mitjans del mes d’octubre, però em faltava per explicar-vos la segona part del cap de setmana de desconnexió. Així doncs, mans a l’obra.

Com ja vam detallar, la nit la vam passar a Tortellà, a l’Hostal Alta Garrotxa. Després d’un esplèndid esmorzar, amb una gran varietat d’embotits de la comarca, vam decidir arribar-nos fins a Castellfollit de la Roca. Bé, de fet va ser una petició expressa meva que no volia marxar de la zona sense una caixa de magdalenes gegants de Cal Tuset. Són una delícia! Ara bé, us asseguro que quan entreu en aquella botiga us sorgiran mil i un dubtes. A la caixa hi caben sis magdalenes i hi ha 24 varietats per triar! Un autèntic problema… A més, només us diré que arribats a casa, les magdalenes van durar poc més de 48 hores. No cal que us digui perquè, no?

Magdalenes a banda, Castellfollit de la Roca és un poble encantador, penjat sobre cinglera de basalt amb unes vistes espectaculars. Val molt la pena passejar-se pels seus carrerons deserts un diumenge al matí i arribar fins a l’església, ubicada gairebé a la punta del penya segat.

garrotxa-21

Un cop feta la passejada matinal (i amb la caixa de magdalenes al maleter), ens vam dirigir cap a Besalú, ubicat a poc més de 13 quilòmetres. El Pont Vell, que dóna accés al poble per sobre el riu Fluvià, és el punt més conegut d’aquest petit municipi d’origen medieval que encara conserva entre els seus estrets i laberíntics carrerons aquest ambient de segles passats.

Suposo que era diumenge i de la mateixa manera que ens havia passat a La Fageda d’en Jordà a Besalú ens va passar quelcom similar, però el poble era ple d’excursions de jubilats que vam anar intentant evitar, però acabaven apareixent allà on anàvem (de veritat, amb tot el meu respecte per la gent gran, els que hi havia aquell dia a Besalú eren una mena de plaga i no feien res més que cridar i apartar-te dels llocs per passar ells…), així que, avorrits, vam acabant marxant bastant abans del que teníem previst. De fet, la idea era quedar-nos-hi a dinar, però finalment vam dirigir-nos cap a Girona, on feia molts anys que no havíem estat.

garrotxa-23 garrotxa-24

D’aquesta manera, la capital del Gironès es va convertir en la nostra darrera parada de l’escapada de cap de setmana. Aparcar-hi va ser una mica complicat. Era diumenge al migdia i la ciutat era plena de visitants que volia fer el mateix que nosaltres. Finalment vam acabar deixant el cotxe a la zona de la rotonda del Rellotge i caminant 10 minuts vam ser al centre històric. Prepareu-vos per caminar per carrerons estrets, amb pendent i alguns d’ells plens d’escales, però la zona del Call Jueu i els voltants del riu Onyar són encantadors per perdre-s’hi una estona.

S’acabava així la nostra escapada de cap setmana que, com veieu, vam aprofitar fins a l’últim instant. I com que ens agrada tant això de desaparèixer uns quants dies, a hores d’ara ja tenim l’allotjament reservat per a les dues properes escapades que farem abans no s’acabi l’any! Alguna idea d’on marxem? 😉

garrotxa-25 garrotxa-26

Els instagramers de Tarragona i el seu mapa fotogràfic

igersmap-11

El dia que em vaig descarregar l’aplicació Instagram no em podia imaginar que acabaria coneixent a infinitat de persones amb un gust en comú: la fotografia. Des de llavors, ara fa poc més de dos anys, m’he anat relacionant amb molta gent i he acabat formant part d’una gran comunitat tarragonina anomenada #igerstgn.

Una comunitat que aquest passat cap de setmana va estar d’enhorabona i és que es va presentar públicament l’Igersmap, una iniciativa pionera al món que ha consistit en crear un mapa d’imatges de la ciutat de Tarragona on, segons els instagramers, es poden fer les millors captures. En total hi han participat 115 usuaris de la xarxa Instagram que han enviat les seves imatges amb l’objectiu de crear un producte nou que ensenyi la ciutat d’una manera diferent, trencant amb els discursos turístics oficials.

Així doncs, aquest passat cap de setmana, aprofitant la convocatòria d’una de les Trobades que s’organitzen regularment perquè els #igerstgn es posin cara i comparteixin una estona de conversa i fotografies, es va presentar l’Igersmap i es va oferir gratuïtament, a tots els membres que ho van voler, la ruta que Argos Serveis Culturals (també us vaig parlar d’ells en aquest article on explicava la pujada al campanar de la Catedral de Tarragona) ha dissenyat basant-se en les recomanacions que han fet els instagramers.

Dividits en tres grups, més d’un centenars d’#igerstgn van recórrer els principals carrers i punts d’interès de la Part Alta complementats amb càmeres de fotos, mòbils d’última generació i un cartell que els identificava entre la resta d’usuaris. I és que, en el fons, el millor d’aquestes iniciatives és poder dir “tu ets @fulanito! Si fa molt de temps que et segueixo! Encantada de posar-te cara”. Això sí, com no podia ser d’altra manera, la ruta va acabar al carrer del Comte, on un dels pilons està decorat amb el logotip dels #igerstgn.

Però si no vau poder venir a la trobada i teniu curiositat per veure l’Igersmap, sapigueu que s’ha editat un plànol en paper amb les localitzacions proposades, que es distribueix per punts turístics i culturals de Tarragona perquè tant els igers locals com els visitants el puguin dur a la butxaca. A banda, aquest mapa també té una visualització en línia, per tal que pugui ser consultat des de l’ordinador, el mòbil o la tauleta tàctil.

Des d’aquest humil racó, no em vull oblidar de felicitar a la Rosa Comes (@rosacomes) i a l’Albert Anguera (@aangueraroig) per invertir tantes hores i tants esforços per tirar endavant totes aquestes iniciatives.

Durant la ruta no vaig fer moltes fotografies (estava més atenta a les explicacions i a identificar igers), però us en deixo unes quantes perquè vegeu el que poden donar de sí aquestes trobades.

Els qui em seguiu habitualment ja haureu descobert que no sóc gaire fan del retoc fotogràfic i que m’agrada molt que les meves imatges tinguin un toc molt natural. Ara bé, avui que parlo d’Instagram, i una de les premisses d’aquesta xarxa social són els filtres fotogràfics, m’he atrevit a jugar una mica i a donar-li a les imatges un estil ben diferent. Espero que a ningú li facin mal els ulls!

igersmap-1 igersmap-2 igersmap-3 igersmap-4 igersmap-5 igersmap-6 igersmap-7 igersmap-8 igersmap-9 igersmap-10

Herois

Vaig començar la temporada castellera el 13 d’abril a l’Ametlla de Mar i la vaig donar per acabada l’1 de novembre a Vilafranca del Penedès. No sé quants castells he vist intentar, desmuntar, carregar o descarregar, però tirant la vista enrere l’únic que puc dir és que han estat una barbaritat. I també han estat una barbaritat les fotos que he disparat per les places castelleres aquesta temporada.

Ara toquen uns mesos de descans, uns mesos en què agrairé no tenir tots els caps de setmana ocupats (tot i que segur que al gener ja diré allò de “ves, aquest cap de setmana podrien fer castells en algun lloc…”).

Però, abans de donar-ho tot per acabat fins l’any vinent (tot i l’article que vaig escriure l’altre dia) he volgut fer el meu petit homenatge als castellers i a les colles en forma de vídeo fotogràfic. Un homenatge per agrair-vos que durant els darrers mesos m’hagueu fet patir, xalar, enrabiar, riure, plorar… En definitiva, que m’hagueu fet gaudir una temporada més de la màgia dels castells regalant-me moments inoblidables.

No són ni un quart de totes les fotos que he fet i potser tampoc són les més boniques, però per mi són algunes de les que tenen un significat més especial i que deixen palès quins són els sentiments que es poden viure en una actuació castellera.

Gràcies per tot, herois!

Herois from Laia Díaz on Vimeo.

Fins l’any vinent castellers!

TotsSants-9

El dia 1 de novembre és des de fa algunes temporades el dia en què dono per acabada la meva temporada castellera. En sóc conscient que encara podria fer parada en alguna altra plaça, però a la diada de Tots Sants acostumo a posar el punt i final a mesos en que els caps de setmana són sempre sinònim de pinya, folre, castells i aleta.

Altres anys Tots Sants havia servit per posar la cirereta del pastís a una temporada de somni i, tot i que la temporada ha tornat a ser de somni, la diada de Vilafranca d’aquest 1 de novembre poc va tenir de cirereta. Hi vam veure quatre castells de gamma extra, un 5de9f, un 3de10fm, un 4de9sf i un 2de9fm, però també nou peus desmuntats, alguns intents i llenya bastant lletja. Així doncs, va ser una jornada força feixuga i que es va fer molt llarga, però com sempre és d’agrair al públic i als castellers que van resistir impertèrrits al pas de les hores. Un públic, però, força més escàs i menys entusiasta que en altres ocasions.

El cansament és evident, la temporada s’ha fet molt llarga, i més tenint en compte tot el que va passar en el Concurs de Castells, però segur que d’aquí dos mesos, quan hagin passat tots els grans àpats de Nadal, ja estarem tots impacients i amb ganes de tornar a veure castells.

Tot i això, ara no em queda una altra que dir-vos: fins l’any vinent castellers!

TotsSants-2 TotsSants-25 TotsSants-6 TotsSants-7 TotsSants-10 TotsSants-36 TotsSants-15 TotsSants-30TotsSants-16 TotsSants-40TotsSants-41 TotsSants-21 TotsSants-22

Sóc #FandeTGN

catedral-4

Fa uns dies que els amics de Tarragona Cultura em van fer un encàrrec: preparar un article amb tres recomanacions culturals com a aportació al projecte #FandeTGN, que busca promoure les activitats culturals de la ciutat. En sóc conscient que l’agenda del mes d’octubre està farcida d’activitats relacionades amb l’art i la fotografia, però he preferit escollir tres activitats que es poden fer tot l’any i que són recomanables per a tots els públics.

Sóc fan de pujar al campanar de la Catedral

El que fins fa poc més d’un any era un privilegi reservat a molt pocs, ara s’ha convertit en una de les visites turístiques més recomanables que es fan a la ciutat. Acostumats a veure la Catedral des de peu pla, Argos Serveis Culturals ofereix l’oportunitat de pujar fins al campanar i gaudir de la ciutat des del seu punt més elevat. A banda, la pujada (són 190 escalons i no precisament baixos…) també inclou una bona lliçó d’història per a l’interior del temple. Una activitat fantàstica per gaudir amb tota la família i aconseguir unes fotografies d’escàndol. Sabíeu que a dins de la Catedral de Tarragona hi ha més de 3.400 lletres taus?

catedral-2 catedral-5 catedral-6 catedral-7 catedral-12 catedral-10catedral-11

Sóc fan del Pont del Diable

La seva ubicació fa que el Pont del Diable sigui possiblement un dels indrets històrics més oblidats. Tot i això, les rutes i les activitats que ofereixen des de fa poc la gent de Limonium permeten descobrir moltes cares ocultes d’aquest lloc tan emblemàtic de la ciutat. Perquè no només l’aqüeducte té una història per explicar sinó que rere tots els matolls, arbustos i arbres que rodegen el monument hi ha molts secrets amagats. Limonium ofereix visites per a famílies, per a escoles i, fins i tot, tast de vins a la zona o sortides nocturnes les nits de lluna plena. 100% recomanable. Mai m’hagués imaginat que anys enrere l’aqüeducte pot ser el punt de trobada de tantes espècies vegetals i animals.

pontdeldiable-0236pontdeldiable-4-3 pontdeldiable-6-5 pontdeldiable-8-7 pontdeldiable-10-9 pontdeldiable-13-2

Sóc fan de tocar ferro els diumenges al matí

No és cap secret que per ser feliços els tarragonins hem d’anar a tocar ferro de tant en tant. Ara bé, no és el mateix fer-ho un dimarts a la tarda que un diumenge al matí. La ciutat està poc transitada, tothom passeja a un ritme pausat, el mar és ple de vaixells que esperen el dilluns per poder entrar al port… N’estic convençuda que pujar Rambla amunt, arribar al balcó i tocar ferro un diumenge sota el sol i la brisa de la tardor us serà molt més gratificant que fer-ho qualsevol altre dia. I si per arrodonir-ho després us preneu un vermut, coneixereu la felicitat absoluta.

balco-0255 balco-0253 balco-0257 balco-0259

Si us atreviu a provar alguna de les tres experiències, estaré encantada de saber-ne la vostra opinió! Gaudiu de Tarragona!

També us deixo l’article que m’han dedicat al blog de Tarragona Cultura.